La periodista i escriptora Eva Piquer (Barcelona, 1969) reflexiona sobre els mecanismes de la difamació al seu nou assaig Difamació (Club Editor). El punt de partida és una experiència personal que ha presentat aquest dilluns davant d’unes cinc-centes persones omplint la platea de Paral·lel 62 acompanyada de la periodista Gemma Nierga i la comunicadora Alba Riera. A l'obra intenta entendre els mecanismes de la difamació, de com funciona i també de les seves conseqüències i del dolor que provoca.

El llibre, que porta per subtítol "Autòpsia d’un escarni classista, misogin i cruel", també formula una pregunta col·lectiva: “Per què es dona veu a persones que menteixen, insulten i es fabriquen enemics” i si “com a societat, val la pena donar micròfons i altaveus a aquestes persones”.

Malgrat que Piquer assegura que l'obra fa referència a un "arquetip de persona" a qui anomena Ricard, rere els articles i les referències explícites es dedueix que es tracta del filòsof i articulista Bernat Dedéu. Se situa en el moment en què Dedéu va publicar l’article "Capdevila-Piquer" al seu blog La Torre de les Hores, l’octubre del 2015, coincidint amb el diagnòstic de càncer de Carles Capdevila, el marit de Piquer.

A la presentació, Piquer ha deixat clar que mai va voler posar-se en una posició de víctima i que, de fet, la va afectar molt quan aquesta mateixa persona li va dir que “escriuria llibres de pa sucat amb oli” afegint que, com a periodista i escriptora, necessita precisament “entendre’s escrivint”. “Avui, deu anys després, em sento prou forta per respondre. Per deixar de callar. Per tornar-li, embolicades a la meva manera, les paraules que em va escopir en aquell vòmit i en altres episodis clínics anteriors o posteriors”, rebat al llibre.

Al llarg de Difamació, Piquer també cita passatges dels articles del filòsof al llarg dels anys i creu que la “principal contribució que ha fet fins ara a la història de la humanitat” han estat “una pila d’articles tallats pel mateix patró que destil·la supèrbia, narcisisme, ressentiment, classisme i misogínia”.

Malgrat que reconeix que el “gregarisme li fa més por que una pedregada”, ha estat la conjuntura en què moltes dones s’han vist empeses a trencar el silenci i assenyalar els seus agressors la que l’ha impulsat a escriure el llibre: “Escric per reivindicar la meva veu pública, perquè em van voler humiliar i deslegitimar i, callant, em vaig deixar humiliar i deslegitimar”.