L'acte ha estat presentat per l'historiador -i president d'ERC- Oriol Junqueras (a l'esquerra, imatge de la presentació, amb l'editor Rafael Català, l'historiador Ernest Belenguer i Oriol Junqueras. Foto d'Andreu Jené),  que ha volgut donar unes pinzellades prèvies, partint de la base que, en l'actualitat, "tenim la sensació que alguna cosa es va fer malament en aquell moment", i defensant que els historiadors "busquem en el passat respostes a preguntes que ens fem en el present". Així i tot, el mateix Junqueras ha volgut deixar clar que "les decisions de Casp són preses per la societat catalana del moment, sense tenir la sensació que feien res malament'. Tant és així que, segons recorda l'autor, cap dels territoris va prendre decisions monolítiques i que a Catalunya, però també a Aragó i al País Valencià "hi havia conflictes i bàndols". Belenguer destaca també l'enorme pes de la Corona de Castella per defensar el seu pretendent, fins i tot superant diversos esculls, com ara "saltar-se la tradició de donar preeminència a la línia paterna per sobre de la materna" i dibuixant altres escenaris, com la possibilitat que l'escollit hagués estat Frederic de Luna, fill bastard de Martí el Jove. "Res no impedia que el rei fos un bastard -apunta Belenguer-, els mateixos Trastàmara ho eren, però el problema era que tenia set anys i no tenia ningú que el defensés".

Un pacte pres en un entorn bèl·lic

També apunta Belenguer que lluny de la tradició pactista amb la que s'ha dibuixat el Compromís, "no es tracta simplement de nou senyors tractant l'assumpte en una sala, sinó que es pren enmig de confrontacions bèl·liques, entre diverses batalles i amb les tropes castellanes ocupant Aragó i el País Valencià amb permís de les seves institucions", fet que va ajudar a decantar la balança cap al Trastàmara, en detriment de Jaume d'Urgell, l'altre pretendent amb més possibilitats. Allunyat d'un discurs que converteix el d'Urgell en el 'bo' de la història, a més de català, i en Ferran en el 'dolent', a més de foraster, l'autor enumera algunes de les causes que van fer que part de la població catalana, en especial la burgesia barcelonina van decantar-se pel castellà, com per exemple "creure que més valia tenir un rei foraster, que s'immisciria menys en els assumptes propis", o el fet que el Trastàmara podia atorgar "fortalesa política i militar". De fet, el fet que Ferran d'Antequera fos un monarca nouvingut, de llengua i cultura castellana, no van influir gens en el dia a dia de l'autogovern de Catalunya, tret d'algunes incomprensions, com ara l'anècdota "mig llegenda, mig veritat" segons Junqueras, que en les seves estades a Barcelona el rei no pagava impostos ni pagava per les seves compres, fins al punt que se li va haver de reclamar el pagament i almenys en una ocasió se li va impedir l'accés a la ciutat de Barcelona per "morós".   

També es tracten, en el llibre, altres temes importants, com la importància de l'economia en aquell moment, o la manera com van ser rebutjats els compromissaris mallorquins, sota el pretext que en no tenir Corts no podien tenir vot, i el paper que els dos Papes del moment, Benet XIII a Avinyó i Joan XXII a Roma hi van jugar, així com la intervenció de fra Vicent Ferrer en favor del Trastàmara.