Ara fa deu anys, L'església del mar (2006) va suposar el naixement d'un fenomen editorial de vendes milionàries. Amb el temps i dues obres després –La mà de Fàtima (2009) i La reina descalza (2013)–, els editors veuen l'autor Ildefonso Falcones com un dels "referents de la novel·la històrica europea". Tot plegat fa que l'arribada d'Els hereus de la terra (Grijalbo/Rosa dels Vents) vingui precedida de la màxima expectació possible, generant l'interès de llibreters i lectors de tota mena.

El llibre, que va sortir a la venda el darrer 31 d'agost, situa l'acció tres anys després del seu precedent. Ara som a l'any 1387, quan el jove orfe Hugo, protegit del personatge Arnau Estanyol, haurà d'enfrontar-se als Puig en una història "de lluita i de supervivència", centrada en un protagonista que viu "moltes aventures, que descobreix l'amor i que també té ànsies de venjança". Tot això, en el marc d'una Barcelona puixant "que segueix venerant la Verge de Santa Maria del Mar".
 
La necessitat d'una segona part de L'església del mar

En aquesta continuació –"no és una segona part", afirma Falcones–, hi podrem llegir la lluita d'un home per veure els somnis complerts, posant l'èmfasi en "el fascinant món del vi, un fet que farà que desperti la passió per la terra i per l'amor en el protagonista". Els editors veuen en aquest nou llibre els ingredients de l'èxit que va tenir L'església del mar: "crea identificació amb el lector a través de personatges protagonistes carismàtics i de secundaris molt potents; compta amb una trama atractiva i sòlida; i la recreació de la Barcelona medieval segueix sent tan minuciosa i ben documentada com sempre", subratllen.
 
Preguntat per la necessitat d'escriure aquesta segona part, Falcones no dubta: "després de passar per Granada i Còrdova, tornar a Barcelona era obligat", afirma mentre somriu envoltat de llibres. "Podria haver-hi moltes continuacions –afegeix–. Però Barcelona segueix oferint una història meravellosa, amb misteris i atractius únics: la lluita entre riquesa i pobresa, entre els habitants del Raval i els de la Ribera, o la importància de la flota marina per la ciutat, perquè Barcelona vivia per al mar, tal com també passava amb Venècia, per dir-ne un exemple".
 
El món del vi i intrigues polítiques

Un dels atractius d'aquesta seqüela és la introducció d'un element clau, el vi. "És un món apassionant. En tota l'edat mitjana, a Catalunya es bevia molt vi, més que aigua!", exclama. "Barcelona tenia moltes vinyes. Crec que, a més –afegeix Falcones–, partim de la base que la gent no viatjava, no es desplaçava d'un lloc a un altre. Si jo feia que el personatge fos un mercader de vins, el podia a anar movent pels esdeveniments i llocs històrics que surten a la novel·la".
 
Per exemple, el Compromís de Casp, que té un pes important en l'escenografia de la trama. Deixa d'haver-hi la "casa de Barcelona" i arriba el primer rei castellà, de la família dels Trastámara. "Per Catalunya suposa l'inici de la castellanització de Catalunya i que es comenci a deixar de parlar català a la Cort". El comte d'Urgell, successor natural de Martí l'Humà, va veure com se li prohibia governar "i, a més, des de Barcelona!". Ingredients ideals per fer una bona intriga de palau, amanits amb la represa del tema jueu –present ja a L'església del mar–, l'ebullició religiosa europea i amb la introducció de l'esclavitud.

Els hereus de la terra compta amb una tirada inicial de 400.000 exemplars i arriba just en el moment en què s'està adaptant per a televisió L'església del mar, en un projecte on treballen Atresmedia, TV3 i Netflix. Falcones, preguntat pel tema, ha confessat que sent "curiositat i expectativa" per l'adaptació, així com també té força assumit que l'obra resultant serà producte dels guionistes i dels realitzadors televisius, cosa que no li suposa "cap problema, sempre que se cenyeixin a l'esperit de la novel·la".