L’accés a l’educació superior en les arts, especialment en institucions de renom, ha estat objecte de debat pel seu inherent elitisme. Aquest fenomen es refereix a com certs programes educatius, pel seu prestigi i exclusivitat, poden semblar accessibles només per a un reduït grup d’estudiants, aquells que es poden permetre no només el cost de la matrícula, sinó també el manteniment durant els anys d’estudi.
En el cas de la formació musical, l'exclusivitat no és un fenomen nou, però és un tema que pren més rellevància a mesura que creixen les desigualtats socioeconòmiques. Més enllà de les institucions privades, com el Conservatori Superior del Liceu, les dificultats es manifesten de manera evident a l’Escola Superior de Música de Catalunya, malgrat els esforços per democratitzar l’accés a la institució pública. "Recordo haver sentit que si no pots implicar tot el teu temps en els estudis millor no cursar-los", confessa a Nació l'estudiant que va accedir a l'única plaça de cant modern del curs 2023-2024 i que prefereix mantenir-se en l'anonimat.
Dues cares d'una mateixa moneda
Les germanes Carmesina i Maria Rosa Pons, exestudiants de l'ESMUC, han compartit un mateix camí "llarg i costós", tal com elles defineixen, que les ha portat a agafar vies diferents. Carmesina ja no està vinculada al món musical i critica les dures dificultats que hi ha hagut d'afrontar: “L’elitisme es manifesta en una formació molt estricta i sacrificada, sovint per acabar en un mercat laboral precari”.
Maria Rosa, en canvi, qui va seguir el camí professional, comparteix la idea dels obstacles econòmics com el principal fre per als estudiants de rendes baixes. “Només començar necessites un instrument, que ja és car, però a això s’hi sumen despeses constants, com acompanyaments musicals, material, i el suport familiar necessari durant anys de carrera” explica.
Els programes amb places limitades, com el Grau en Cant Flamenc, són un clar exemple d’aquesta exclusivitat.Només una plaça per curs, amb un rigor acadèmic altíssim, és el reflex d’un sistema que, tot i buscar l’excel·lència, "pot excloure talents que no compten amb els recursos necessaris per mantenir-se a la capital catalana durant els anys d’estudi tot i les seves capacitats", lamenten les germanes Pons.
Les beques: un intent de democratitzar l’educació
Per fer front a aquestes crítiques, l’ESMUC ha posat en marxa un ampli programa de beques per facilitar l’accés als seus estudis a alumnes de totes les procedències. Aquestes beques cobreixen no només la matrícula, sinó també les despeses d’allotjament i manutenció, per intentar que l’economia familiar no sigui l’obstacle que impedeixi que el talent pugui florir. En paraules de Núria Sempere, directora general del centre, “el talent i l’estudi sempre sumen”.
Entre les iniciatives, destaca la Beca Rosalía, una proposta nascuda de la col·laboració entre la cantant Rosalía i l’ESMUC. Aquesta beca ofereix 15.000 euros per cobrir les despeses de l'estudiant que aconsegueixi accedir al Grau de Cant Flamenc. "L’objectiu és clar: intentar alliberar de la pressió financera, que li permet concentrar-se plenament en la seva formació durant els quatre anys", explica la institució.
Rosalía, exalumna del centre, coneix de primera mà els reptes que implica la formació. Malgrat els seus inicis en altres gèneres musicals, va optar per endinsar-se en el flamenc, una decisió que va transformar la seva carrera i que ara vol facilitar a futures generacions. Això no només reforça el compromís de la cantant amb l’educació musical, sinó que també posa de manifest la necessitat de polítiques que facin la formació artística més equitativa.
Una resposta institucional conjunta
En preguntar sobre el paper que haurien de jugar les administracions per assegurar una formació musical accessible, Carmesina recorda la importància d’una mirada descentralitzada en el territori. "La gent que viu a la perifèria de les capitals es troba lluny de les oportunitats" assenyala.
D’altra banda, Maria Rosa amplia la mirada cap a altres models europeus: "Cal fixar-se en el sistema de països veïns on hi ha escoles secundàries especialitzades en música o programes integrats". També esmena la proposta de Portugal com un exemple a seguir, on les activitats extraescolars són gratuïtes fins a 4t de primària. "El nostre sistema, en canvi, separa els conservatoris, destinats a la formació musical, i els instituts, encarregats de la formació acadèmica, sense convergir en un mateix centre educatiu".