Garbo, tres personalitats. Foto: Imperial War MuseumL'Spy Museum de Washington, ubicat a l'antic edifici on el partit comunista dels EUA hi tenia la seu, dedica tota una sala a Joan Pujol Garcia. Possiblement un dels catalans més internacionals, més claus de la història mundial contemporània i més abandonat als llibres de text de les escoles. Els alemanys l'anomenaven Arabel i els aliats, Garbo. Només,i és un només entre cometes, va ser un actor fantàstic que va interpretar un gran paper que va servir per acabar d'esclafar els nazis a la Segona Guerra Mundial.
Aprofitant el 25è aniversari de la seva mort, registrada el 10 d'octubre de 1988, un seguit de llibres, estudis, documentals i informes expliquen tant la figura com el prodigiós engany que va dur a terme Joan Pujol: fer creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia només era una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament es faria uns dies més tard, a les costes de Calais.
Una història inversemblant
A hores d'ara els historiadors encara fan càbales sobre com aquest exavicultor nascut al carrer Muntaner de Barcelona el 1912, fill d'un tintorer olotí i d'una mare granadina i sense cap experiència militar va poder fer el cop de gràcia als nazis amb una perícia inversemblant. Fins i tot, després del desembarcament de Normandia, va rebre la Creu de Ferro nazi, el més alt guardó de l'exèrcit alemany.
Garbo va passar la Guerra Civil espanyola de puntetes i va treballar pel servei secret nazi, l'Abwehr, i pels aliats, passant informació falsa sobre Anglaterra que realitzava des de Lisboa amb l'ajuda d'un diccionari, un mapa de Londres i un horari de trens. Els va fer creure que tenia fins a 24 agents treballant per a ell. Els britànics i els americans el van fitxar i el van incloure a la llista d'agents dobles.
A partir d'aquí els seus informes van guanyar pes a Berlín i els aliats el van integrar a l'equip de l'operació Fortitude, el pla per protegir el més gran desembarcament de tropes de la història, el pla Overlord. Garbo no va fallar. El Dia D, els alemanys van fer cas de l'espia català que els va colar garsa per perdiu. La gesta, la gran gesta estava feta.
Vida de pel·lícula fins el final
L'espia Pujol viure una vida intensa que va voler acabar com les millors novel·les d'aventures. Es va fer passar per mort. El 1949 s'anunciava la mort de Pujol per malària o bé per una picadada de serp a Angola. Aquest cop, però, no tothom s'ho va creure. L'escriptor britànic Nigel West, fascinat per la història de Garbo, el localitza a Veneçuela. I torna a la vida pública, amb un clamorós reconeixement internacional i explicant una vida fascinant de l'home que va ser capaç d'un engany tan monumental que va canviar la història. Una estratègia que a la vista del procés que viu Catalunya potser podria ser un exemple.
