Gerard Quintana torna amb un disc de pur rock'n'roll sota el braç, 'Tothom ho sap' (Discmedi, 2014), i amb un nou company de viatge, Xarim Aresté, -guitarrista de Very Pomelo-, amb qui signa el que és també el seu disc més “polític” dels darrers anys. De fet, Quintana ja fa temps que no amaga el seu independentisme i ara es mostra convençut de quina serà l'evolució política del país al llarg d'aquest any. Tant que s'atreveix a vaticinar que “no hi haurà consulta”, perquè “no la permetran”, de manera que la sortida seran “unes eleccions plebiscitàries” que portaran a una DUI i després a un intent “d'intervenció” de l'autogovern, moment en què es veurà “si som Europa o no”.

Quant al disc, i després de quatre treballs en solitari flirtejant amb la cançó d'autor i la multiculturalitat, aquest 'Tothom ho sap' significa un “retorn a casa” en clau de rock, en que aquesta nova parella musical ha optat per “deixar-se anar”. Tant que tenien prou material per fer un “triple disc” tot i que finalment, exigències de la discogràfica, ho han deixat en un CD de tretze cançons que surt a la venda aquest dimarts, 4 de març.

 

-En aquest disc ha sortit tota l'anima de rock que porten a dins?

 

-Gerard Quintana: En aquest disc ens hem deixat anar. És una tornada al rock sense límits i potser una mica més enllà. És la història de dos anys de feina i amb un inici fonamental que és la coneixença amb el Xarim.

 

-Som davant un disc reivindicatiu?

 

-G.Q.: A tu que et sembla la lletra de 'La campana'? 'No diguis res fins que soni la campana / això no s'acaba fins que et buiden la butxaca / de qui és la culpa? / no hi ha res al plat i tinc gana / digueu-li al rei que reparteixi la mandanga / som i serem / amb dos pebrots i una arengada'. O la d''Ara o mai', que sense ser pamfletària és força explícita. Tothom pot fer una extrapolació diferent, però el disc dialoga molt amb el que estem vivint. Penso que és un disc molt polític. Però potser darrera d'aquesta energia de rock et quedes amb la festa i no amb el text, però jo sóc molt conscient que vivim un final d'etapa, que hem canviat d'era. En aquest context del 2014 i de la nostra realitat concreta expressem que volem decidir i que volem ser amos del nostre destí. I ens amenacen constantment amb aïllar-nos, mentre els murs de Ceuta i Melilla no paren de créixer. Que faran? Ens extirparan i ens portaran a Àfrica per a que no podem saltar la tanca?

 

-Com creu que aniran les coses aquest any. Hi haurà consulta o no?

 

-G.Q.: Crec que no hi haurà consulta, no es permetrà, perquè és un acte de rebel·lió contra el seu ordre immobilista i això provocarà unes eleccions plebiscitàries, es farà la consulta d'una altra forma. Quan Espanya es tanca d'aquesta manera, com a l'època d'Aznar, el que fa és alimentar els nostres arguments i també la opció independentista, perquè fa uns anys era impensable pensar que seriem on som ara. I en aquestes eleccions tot indica que hi haurà una majoria sobiranista, i aquesta majoria s'haurà de pronunciar amb una declaració unilateral d'independència que serà resposta amb la intervenció. I aleshores es veurà si realment som Europa o no, si pot tornar a succeir el que va passar el 1714 i el 1939 o si a la tercera va la vençuda. Però hi ha una realitat que no podem oblidar, que el nacionalisme espanyol ha aconseguit governar i obtenir majories absolutes gràcies a l'anticatalanisme, com la recollida de signatures de Rajoy, i no poden renunciar a una cosa que els ha donat tant de rèdit. És important que no perdem els nervis. El nacionalisme espanyol, si no hagués existit ETA l'hauria inventat i aquí la realitat és la que ells han reclamat al País Basc per dialogar, l'absència de violència, i com aquí no n'hi ha, creen divisió i confrontació per demonitzar-nos.

 

-Com van decidir fer el disc plegats?

 

-G.Q.: No ho vam decidir. Però som dues persones que fan música i vam coincidir durant un temps, també amb en Paul Fuster, i fèiem música a tota hora, tinc gravades hores i hores.

 

-Xarim Aresté: Passaven coses tota l'estona sense donar-hi més importància, i a poc a poc van anar sortint cançons i ganes de fer-les en directe, però és fruit de passar hores i hores fent música i descobrint que venim de la mateixa escola.

 

-G.Q.: Fem cançons sense sentir que cap dels dos renuncia a res ni imposta res, i aixo que ens portem 20 anys. I en aquesta cosa de fer música per fer-la vam anar acumulant material i va arribar un moment que no sabíem què fèiem, però teníem prou material per fer un triple, i la discogràfica es va posar dels nervis. A més, en Xarim tenia molta inquietud i volia treure alguna cosa, de tal manera que part d'aquest procés va tenir sortida en el seu disc en solitari, 'Lladregots', que en certa manera és parent d'aquest, ja que son les maquetes que va decidir publicar.

 

-En tot cas, és un cop de timó de la carrera de Gerard Quintana en solitari. Després de discos molt de cançó d'autor i d'un molt urbà, arriba aquest molt més rock. 

 

-G.Q.: Sí, després del disc amb el Quimi Portet, recent separats amb els Sopa de Cabra, em vaig proposar fer coses que no havia fet abans, anar-me'n de viatge de mi mateix, i per això cada disc tenia un plantejament diferent. 'Claus de sal' era despullar-ho tot i amb el text com epicentre, i 'Treu banya' era un canvi, amb trenta instruments i molt ambiciós. I 'Deterratenterrat' era molt urbà, amb músiques que no m'eren pròpies, al servei dels sons que podia sentir pel carrer. I aquest d'ara és un retorn a casa, al propi llenguatge, a fer rock. Però el rock és un gènere d'equip, i ara he trobat l'equip indispensable per fer rock.

 

-Fa la impressió que portava temps buscant fer aquest disc.

 

-G.Q.: Després de 'Deterratenterrat' i previ al retorn dels Sopa de Cabra ja vaig veure que faria una cosa així.

 

-Xarim, els Very Pomelo estan separats definitivament?

 

-X.A.: De manera definitiva no, ara estem aturats com a banda.

 

-G.Q.: De fet al disc hi ha dos Pomelos més. 

 

-I abans de conèixer al Gerard, era seguidor d'ell o de Sopa de Cabra?

 

-X.A.: Sí, vaig tenir la meva època de seguidor de Sopa de Cabra i la meva època de repudiar-los. Però a més, jo quan actuo acostumo a fer el que vull, però tocant amb ell és diferent, em poso nerviós i sento la pressió del públic, cosa que que no havia sentit mai. 

 

-I Sopa de Cabra, està en estat latent? 

 

-G.Q.: Va haver-hi aquella experiència puntual, que va ser positiva, i després tothom ha tornat a la seva vida. Va ser una mica trencar la normalitat, tot i que la gent ens demanava que seguíssim.

 

-El nou disc es titula 'Tothom ho sap', el què?

 

-G.Q.: 'Tothom ho sap' implica un cert lloc comú. Si tothom ho sap, hi ha una certa complicitat, dóna una pista pel que fa al gènere. Tothom sap que és un disc de rock'n'roll, tothom sap de què parlem.

 

-Però no tothom espera que tregui un disc de rock'n'roll, tot i que fent-lo amb Xarim Aresté, ja es veu a venir.

 

-G.Q.: Sí, però  d'alguna forma, sense voler ser explícita hi ha aquesta invitació a entrar a casa, a que tothom sap de que estem parlant. Això és molt present en cançons com 'La campana', que és com una alarma. Estem en un final d'etapa i cal saltar. Cada cançó en el fons parla d'això, d'aquest moment de canvi.