La formació original, o pràcticament, de Glaucs, formada per Jofre Bardagí, veu; Eduard Font, guitarra; José Luis Vadillo, baix i Àngel Valentí, bateria, -només hi falta el guitarra Lluís Alsina- actua aquest dissabte en un concert “de retrobament” a la Sala B de Luz de Gas, a Barcelona. Han passat anys des de la separació de la banda, que segons el cantant, “no va ser en absolut per mals rotllos”, i és per això mateix que, després d'una “festa per a fans” l'any passat a Manresa, ha arribat el moment de retrobar-se sobre l'escenari, amb un concert que comptarà amb la col·laboració d'altres membres de la banda, així com dels Lax'n'Busto i dels membres de Sopa de Cabra i Kabul Babà Cuco Lisicic i Peck soler.
-Per què feu aquest concert?
-L'any passat ens vam trobar per tocar en un bar de Manresa, vam fer un concert acústic per a fans, molt informal, però ens ho vam passar bé i ens van quedar ganes de repetir. Ara ha passat un any i com nosaltres tampoc no ens vam separar per mal rotllos, sinó per un cúmul de circumstàncies, ara creiem que es un bon moment per retrobar-nos. Penso que ara valorem les coses de forma diferent, érem molt joves, fins i tot érem molt joves quan ens vam separar, i ara tot és molt més calmat i ens agrada assaborir-ho.
-Fareu més concerts a més d'aquest?
-No ho se, ens ho han ofert i hem dit que no. Ara sabem que tenim això i tenim ganes de fer-ho. Tinc una certa sensació que no ens hem separat mai, sempre ens hem seguit veient, hem estat en contacte, l'únic que passa és que no anem de concerts junts, però no és que no ens aguantem entre nosaltres ni res d'això.
-Perquè us vau separar?
-Per un cúmul de coses, la mort del meu pare, el fet que quan va sortir el 'Si vols venir', el quart disc, va tancar la discogràfica, Julio's Records, i ens vam trobar per quart cop sense segell, el grup no acabava d'arrencar del tot, i quan ets jove tens energia per fer altres coses i en aquell moment tornar-nos a reunir i pensar en un disc era com cremar energies. De fet, fins que no vaig entrar a Música Global amb l'últim disc i els meus en solitari no hem tingut un equip de feina, gent amb la que puguis treballar disc a disc. I la mort del meu pare també em va afectar, a mi principalment, però també al grup.
-El teu pare, en Josep Maria Bardagí, havia participat en alguna cosa amb vosaltres?
-Va produir el primer disc, de fet deien que havia gravat les guitarres, i això al Lluís, que era qui les feia amb 18 anys, el molestava. I ens vam apartar professionalment parlant. Inclús jo m'apartava dels consells del meu pare, no se si me'n penedeixo ara, però ara no ho hauria fet. Aleshores al segon disc vam fer arranjaments de corda i vents amb ell i al tercer ja no va fer res amb nosaltres.
-Quin repertori tocareu?
-Serà llarg, uns 25 temes. Hem tingut en compte el que ens ha demanat la gent i també les nostres preferències, el que ens ve de gust tocar. Però bàsicament serà uns gran èxits. 'Els teus ulls glaucs', 'Ho tornaria a fer', 'Simbènia', totes aquestes segur. També tocarem temes que ens ve de gust fer a nosaltres, més per nosaltres que perquè la gent ens les demani.
-Vosaltres vau ser una mica la generació pont entre aquells grups dels noranta i els actuals. A més de convidar gent de Lax'n'Busto i Sopa de Cabra, no heu pensat a convidar gent més d'ara?
-Hem convidat la gent que ens sentim més propera. Els Lax'n'Busto son com els nostres germans, i és una festa pensada per a consum propi, teníem ganes de convidar-los a ells. També podríem haver convidat altres, com Love of Lesbian, però tenen bolo, o els Sidonie per exemple, ens vindran a veure. I dels grups nous, el que més m'agrada és Raydibaum, que crec que tenen concert. Potser si féssim més coses mes endavant ja veuríem, però tampoc no volem demostrat que som moderns.
