L'escriptor argentí Ernesto Sábato (1911-2011) ha mort a l'edat de 99 anys. L'últim gran autor de la generació de Borges estava retirat de la literatura i dels actes públics.

Ernesto Sábato fou un novelista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.

Penúltim d'onze fills es va matricular a la Facultat de Ciències Físiques i matemàtiques i s'afilià al partit comunista, el qual abandona després d'un viatge a Brussel·les al qual obté informació dels crims comesos pel règim de Iósif Stalin. Al 1937 viatja a París amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes.

A principis de la dècada dels quaranta decideix deixar la seva professió i instal·lar-se a les serres de Còrdova (Argentina) on escriu el llibre d'assatjos Uno y el universo (1945), amb el qual obté la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a París amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires és anomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, càrrec que abandona per la literatura.

Sábato va rebre el títol de Cavaller de la Legió d'Honor de França el 1979, i el Premi Miguel de Cervantes el 1984. Des de fa anys, la seva progressiva disminució de la vista l'havia allunyat de l'escriptura, encara que havia descobert la pintura a la qual dedica gran part del seu temps.