Hèctor Bofill ha guanyat el premi Joanot Martorell amb la novel·la ucrònica 'Germans del sud' Foto: Jordi Palmer / Nació DigitalEls llibres d'història expliquen que el 12 de setembre del 1213 va tenir lloc la batalla de Muret, que va enfrontar els exèrcits de Pere el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona contra els de Felip II de França. La derrota dels primers va acabar amb la influència catalana a terres occitanes. Però, i si el resultat de la batalla hagués estat just tot el contrari? Aquesta és la pregunta inicial que es va fer Hèctor Bofill -firma literària d'Hèctor López Bofill- a l'hora de plantejar-se la novel·la ucrònica 'Germans del sud' (Edicions 62, 2014), on dibuixa un món completament diferent arran d'aquella victòria catalana a Muret.
Guanyadora del premi Joanot Martorell, atorgat per l'ajuntament de Gandia, 'Germans del sud' planteja una història de ficció a partir d'unes relacions internacionals totalment diferents a les que coneixem (a la imatge, el mapa de l'Europa imaginada al llibre), però plantejant un problema prou conegut, la demanda d'independència d'un poble sotmès a un altre. Amb un mapa d'Europa completament diferent al que coneixem i amb una confederació “amb tints imperials” ocupant bona part d'Europa i liderada per Catalunya, Bofill planteja la lluita per la independència del poble mossàrab, que habita al centre de la península Ibèrica, sotmès a l'hegemonia catalana però amb anhels de llibertat.
“He tergiversat els termes de la història”, assegura l'autor, que a 'Germans del Sud' planteja un tema prou actual, l'independentisme, però amb la singularitat que “els catalans són els dolents”. Tot i això “es tracta d'uns catalans més bons del que ho són ara els espanyols”, ja que aquesta Catalunya en el fons lidera una confederació que tot i la seva flaire imperialista “està concebuda com una tercera via”.
La novel·la, que l'autor veu “més aprop de la literatura fantàstica i de ciència ficció que de la novel·la política”, té també la intenció de “relativitzar la història en si mateixa”, una reflexió que no defuig els evidents paral·lelismes entre els mossàrabs independentistes del seu 2014 fictici amb la lluita dels catalans d'aquest 2014 que tots coneixem.
Poca tradició ucrònica
Així mateix, 'Germans del sud' s'inscriu en un gènere, el de la novel·la ucrònica -imaginar un món paral·lel a partir del canvi d'un fet històric concret-, que té poca tradició a Catalunya, tot i algunes aportacions de Tisner 'Paraules d'Opoton el Vell' (1968), de Jordi Creus i Francesc Ribera, 'Història de Catalunya al revés' (2002) i l'encara inèdita novel·la d'Albert Villaró 'Els ambaixadors' -premi Josep Pla-, un fet que per a Bofill es pot explicar per “la poca capacitat d'imaginar un escenari històric diferent on Catalunya pogués sortir beneficiada a causa del derrotisme històric català”.
Bofill, que assegura que està totalment retirat de la política -va ser candidat per Solidaritat Catalana per la Independència a Tarragona a les eleccions del 2010-, no amaga la seva intenció de continuar traient punta al món imaginari de 'Germans del sud'. “Tinc perfilada una trilogia, però no em vull comprometre a fer-la”, apunta l'escriptor, per desvetllar que, en tot cas, les següents parts serien “sobre el passat, una retrospectiva d'aquest món paral·lel”. 'Germans del sud' és a la venda des d'aquest dijous, 16 de gener.
