L'historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències socials de la Universitat de Barcelona, F. Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954), és coautor del llibre il·lustrat 'Born 1714. Memòria de Barcelona (Angle Editorial 2014), juntament amb Josep R. Casals i Guillem H. Pongiluppi, tots tres membres del grup de recerca Dipatri, Didàctica i Patrimoni. El primer s'ha ocupat dels textos, el segons de les projeccions dels edificis i el tercer de la il·lustració gràfica per compondre un llibre que explica amb tot detall com era la vida quotidiana a les restes conservades de la Barcelona del 1714 a l'actual Born Centre Cultural. 

 

Hernàndez Cardona és autor també del llibre il·lustrat '1714. el setge de Barcelona', que incidia des de la mateixa òptica en la batalla final, així com la sèrie de llibres 'Història militar de Catalunya' i del volum 'Els exèrcits de Catalunya', que fixen la imatge actual dels uniformes militars de la Guerra de Successió. Defensor de la conservació del Mercat del Born des del primer moment, i crític amb l'actual projecte, l'historiador considera que el resultat final respon a “un projecte socialista, innocu i asèptic”. 

 

-Que aporta aquest llibre al coneixement del que va passar el 1714?

 

-És una aventura científica, treballada a partir de la iconografia didàctica amb la intenció de fer comprensible un passat que ens deixa només rastres i traces, però que com estan descontextualitzats de la funció original són difícilment comprensibles. Nosaltres fem didàctica de la història i això és fer comprensibles les restes del passat contextualitzant-les, perquè el Born és el jaciment arqueològic més important de la ciutat i un dels més importants d'Europa com a jaciment urbà.

 

-El jaciment és vàlid sense la seva càrrega simbòlica?

 

-Naturalment.

 

-Però és la càrrega simbòlica la que permet que s'hagi conservat el jaciment?

 

-Aquí cal analitzar la situació des del 2001-2002. Quan hi ha la campanya ciutadana per conservar el jaciment no s'incideix prioritàriament en la càrrega simbòlica d'una resta vinculada a la Guerra de Successió, sinó que el gruix de la reivindicació ciutadana vol conservar unes restes en un entorn extraordinari que és el mercat i que dona lloc a un conjunt màgic. Les mateixes ruïnes al carrer Comerç es van arrasar [quan es va construir el pàrquing de la plaça Comercial] sense que ningú digués res, però dins del mercat van cobrar una presència importantíssima. Això va passar en temps de l'ajuntament socialista, quan Josep Anton Acebillo [arquitecte en cap de l'Ajuntament] deia que en cap cas es convertiria en un temple del nacionalisme i de fet no ha estat així. Si mirem el Born Centre Cultural el projecte que s'ha executat és el projecte socialista, un projecte innocu des del punt de vista simbòlic, ni el tractament de les ruïnes en destaca res de simbòlic, és molt asèptic. Crec que la càrrega simbòlica hauria d'estar més present. 

 

-Creu que no és prou present?

 

-En absolut. L'exposició permanent de les pedres i les persones és des del punt de vista nacional innòcua i l'altra és temporal. La càrrega simbòlica del Born és baixa.

 

-N'hi ha que opinen just el contrari.

 

-Perquè som a Catalunya. En altres països els seus símbols i espais significatius els cuiden. Catalunya és un país estrany, vençut i amb mentalitat de país vençut, amb autoodi i que mira amb vergonya la pròpia historia.

 

-El llibre 'Born 1714', és un complement de '1714. El setge de Barcelona'?

 

-No exactament, però és el llibre que calia per focalitzar el món del segle XVIII. L'anterior era sobre 1714 i aquest, com que vam tenir oportunitat de participar en l'exposició temporal del Born CC i vam recollir molt material era una bona oportunitat per fer un producte comprensible.

 

-Almenys és el llibre civil que complementa el llibre militar?

 

-Tampoc. Les escales són molt diferents. Aquell tractava la batalla i aquest és un primer llibre sobre el Born i el jaciment, amb un de segon previst pensat en les cases, mentre que aquest és més dels carrers. Nosaltres partim de les restes que es coneixen, el Born és un  gran jaciment arqueològic, però com a tal no esta prou considerat. L'Ajuntament no s'ha preocupat de treure memòries arqueològiques. Nosaltres el que hem fet ha estat agafar el plànol arqueològic i l'hem aixecant paret a paret. Però tenint clar quants pisos pot suportar una paret de 70 centímetres d'amplada, entenent que si el desguas té més de 30 centímetres, vol dir que desaigua directament del terrat i per això es dibuixa amb terrat i no amb teulada. Hem contrastat fonts històriques, i si un inventari 'post mortem' diu que la casa té tres pisos, la dibuixem amb tres pisos. Pot ser que una façana en comptes de blau estigues pintada de safrà, però no ens equivoquem de gaire ni invalida el plantejament, perquè nosaltres ens mullem i reconstruïm. Ens podem equivocar en la mida de les finestres, però no en el fet que hi havia finestres.

 

-Per tant els seus dibuixos no són imaginatius, sinó que parteixen de treballs de recerca.

 

-Sí, hi ha un treball rigorós en l'aixecament en 3D del jaciment i el llibre dóna a conèixer aquest material bàsic traient-li el màxim rendiment possible perquè la història no s'ha d'explicar, s'ha de veure i viure des de la recreació i la iconografia.

 

-I les alçades tampoc no són gratuïtes.

 

-No, no ho són. Si hi ha una xemeneia és perquè abaix hi és, on hi ha una entrada és perquè al carrer hi ha una entrada, on hi ha un terrat és perquè hi ha un desguas.

 

-Vostè s'ha especialitzat també en la uniformitat militar de la Guerra de Successió. Se sent el culpable o el responsable de tot el moviment de recreacionisme actual?

 

-Diguem que hem crescut junts. Quan vam fer el llibre 'Els exèrcits de Catalunya', en paral·lel es creaven les associacions. I això que a Europa ja fa molt de temps que funciona aquí va arribar tard, perquè en aquest país de vegades tornem sense haver-hi anat, i quan deies que feies recreació històrica ens deien si fèiem pessebres i que era poc seriós.

 

-Ara els Miquelets formen davant el president de la Generalitat.

 

-Sí, però abans ens deien que era poc seriós, i això que la recreació històrica és una forma de socialitzar, com les colles castelleres.

 

"Buidar el Museu Militar de Montjuïc em sembla un acte d'ignorància"

-Amb aquestes opinions sobre el Born, que en pensa del castell de Montjuïc i de la retirada del Museu Militar?   -Buidar el Museu Militar de Montjuïc em sembla un acte d'ignorància. Una cosa és que el gestioni l'exèrcit, i no necessàriament és dolent que el custodiï l'exèrcit, perquè una fortalesa és una fortalesa i això s'ha d'explicar. Però és que a més al museu hi havia una col·lecció extraordinària de peces del país, hi havia peces del millor fonedor de canons del segle XVIIII, que va defensar el baluard de Junqueres l'Onze de Setembre. Tot això està tancat en caixes, dispersat i amb una part exposada a Figueres. I aquí he de dir que el comandant responsable del consorci del Castell de Figueres ha posat coratge en defensar i dignificar la col·lecció i s'ha preocupat molt per la defensa del patrimoni. Però buidar Montjuïc, no hauria passat en cap altre lloc.    -N'hi ha que deien que era un museu franquista.   -Ho era, era un museu feixista de l'època de Franco, però la col·lecció... Hi havia banderes de batallons francs de les tropes catalanes de la Primera República i ara això ja no les tenim. Ara, estava barrejat amb moltes altres coses, amb una museografia absurda i sense explicar el paper de Montjuïc com a vigilant de Barcelona, com a presó, els afusellaments... A més, abans s'hi podia pujar amb facilitat i ara l'Ajuntament es dedica sobretot a impedir que la gent hi pugi.