L'escriptor Michelle Houellebecq ha visitat aquest dimarts Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, 'Submissió' (Anagrama), situada l'any 2022 en una França islàmica. Les crítiques i amenaces rebudes, en part alimentades per la desafortunada coincidència de la seva publicació amb l'atemptat contra el setmanari satíric 'Charlie Hebdo', han fet que Houellebecq s'hagi de moure enmig d'unes mesures de seguretat pròpies d'un cap d'estat. L'autor s'ha defensat de les acusacions d'islamòfob reiterant que és un llibre de política ficció no protagonitzat per musulmans. Houellebecq ha apuntat que tot i "l'estratègia de comunicació més potent" de l'Islam, el catolicisme s'està "recuperant" a França.

Bona part de les qüestions s'han centrat en la polèmica que la publicació del llibre ha generat a França, no només per l'escenari de futur que planteja (un país governat per una coalició encapçalada pels Germans Musulmans) sinó perquè, fatídicament, l'obra va sortir a la venda el mateix dia de l'atemptat contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo. 

Houellebecq ha insistit que en aquest llibre l'objectiu no era "parlar dels musulmans" sinó escriure sobre política, fent, és clar, política ficció. Un gènere al qual els francesos "no estan gaire acostumats", ha lamentat. Abundant en la qüestió, l'autor ha detallat que a la novel·la no hi ha musulmans "autèntics", sinó persones que utilitzen l'Islam per ambicions de poder. A més, ha tirat d'ironia afirmant que "el problema" dels musulmans és que tenen punts de vista molt diferents els uns dels altres, i que per tant, un personatge no pot ser "suficient", és a dir, que no pot representar la religió. 

L'escriptor ha reconegut, això sí, que "l'Islam té una estratègia de comunicació més potent" que el catolicisme. Però ha sorprès quan ha assegurat que malgrat el més aparent, el catolicisme "s'està recuperant" a França. "Ara s'aguanta millor que quan jo era jove", ha assegurat. 

"Mai hi ha hagut fe en Europa"

Houellebecq també ha respost sense reserves a qüestions sobre el seu posicionament polític, el seu estil en aquest llibre i fins i tot sobre la visibilitat del pensament masculí en l'actualitat. En el primer àmbit, l'escriptor s'ha mostrat convençut d'un profund euroescèpticisme general al continent. "Mai hi ha hagut fe en Europa, i a França tampoc", ha sentenciat. Personalment, s'ha declarat partidari de la democràcia directa, de dissoldre les corts i obrir un procés participatiu per aprovar els pressupostos de l'estat francès.

Sempre crític amb el seu país, l'escriptor ha ironitzat amb el caràcter francès. "França és un país estrany, paradoxal", ha arrencat. "Un lloc on la gent està realment deprimida, i en canvi la natalitat continua sent bona, pràcticament l'únic lloc d'Europa on segueix creixent. Hi ha coses que són una mica incomprensibles del comportament francès", ha etzibat.

L'autor de 'Les partícules elementals' o 'Plataforma' també ha tingut temps de fer una breu reflexió en veu alta sobre el debat polític al voltant de l'encaix entre Catalunya i Espanya. Primer Houellebecq ha senyalat que a França la qüestió corsa és "minoritària" i no és objecte d'un debat estatal. Sobre el cas català, l'autor s'ha limitat a dir que es pregunta si "Espanya és una entitat pertinent, si ha de subsistir com a tal, o ha d'esdevenir Castella, Catalunya o Andalusia". "No tinc una opinió formada - ha reconegut-, només m'interesso pels problemes locals".