I el blog va matar la Catalònia

La cèntrica llibreria barcelonina va tancar portes dilluns, després de 82 anys d'activitat. "Es llegeix més que mai, però no es llegeix paper", es lamenta el director, Miquel Colomer

Publicat el 13 de gener de 2013 a les 15:00
Piles de llibres al terra de la llibreria Catalònia, l'últim dia d'obertura al públic, dilluns. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

"Abans, anaves de viatge a Venècia i et compraves una guia de la ciutat. Ara, trobes una gran quantitat de webs i blogs que et recomanen allò que no et pots perdre, i des del mòbil mateix. Abans, volies provar noves receptes de cuina i et compraves un llibre de cuina; ara, mires qualsevol blog i trobes milers de receptes. Fins i tot, abans, si anaves de viatge, et compraves un mapa; ara, molts cotxes ja van amb GPS." Amb aquesta cruesa s'explicava, dilluns al vespre, el director de la llibreria Catalònia, Miquel Colomer, minuts abans d'abaixar la persiana per última vegada de l'emblemàtic establiment fundat el 1924.

"Evidentment, també haurem fet alguna cosa malament, però des del 2009 hem notat molt la caiguda de vendes d'aquest tipus de llibres", dels utilitaris, explicava Colomer, apuntant alguns dels motius del tancament de l'establiment. És a dir, la competència de la Catalònia no han estat ni els FNAC o Casa del Libro, ni el temut e-book, sinó l'aparició d'un nou model de negoci més enllà del llibre. "Es llegeix més que mai, però no es llegeix paper", sentencia.

"A més, amb un local de 800 metres quadrats de superfície de venda, érem massa petits per ser grans, i massa grans per ser petits", hi afegeix. Com a llibreria independent, la Catalònia havia d'assumir uns costos massa notables que d'altres establiments de les mateixes dimensions, però propietat de cadenes, poden rebaixar. "No teníem el mateix poder de compra que poden tenir les cadenes, sent independents", exposa. I, en l'àmbit salarial, quadrar els números a final de mes també era difícil: "Fa un any, érem 18 treballadors; fa tres mesos, ja vam rebaixar la plantilla a 10, però ni així hem pogut sobreviure."

Mentrestant, els últims clients tafanejaven els prestatges per veure si trobaven algun llibre per comprar a mode d'homenatge. Com en Pau Sánchez, client semi-habitual que, en conèixer la notícia del tancament pels mitjans, va decidir d'apropar-s'hi per fer-hi "una última compra", tot i que s'esperava trobar-hi alguna ganga rebaixada de preu. També s'hi van apropar la parella formada per l'Eli i en Joan, que sortien de l'establiment cap a les vuit del vespre. "És l'aniversari d'en Joan, i li he regalat un llibre. Potser, aquest, serà l'últim que vendrà la Catalònia...", exposava amb un punt de melancolia. Un llibre d'amor per posar fi a 88 d'història. El bri d'esperança que té tota novel·la amb final tràgic.