Igor Yebra: «M'agrada trobar coreògrafs que m'espremin»

Va ser el primer ballarí no rus en interpretar el paper principal d'Ivan, el terrible, en l'imponent marc del Palau de Congressos del Kremlin, l'any 2004. Aquella interpretació va ser, sense voler-ho, el punt d'inflexió d'una carrera que ha portat Igor Yebra (Bilbao, 1974) a ser una referència internacional de la dansa. Aquest dissabte, Yebra arriba al Centre Cultural de Terrassa per interpretar Zorba, el grec, amb el Ballet del Teatre de l'Òpera de Sofia, un dels més reputats del món. Entre emoció i vitalisme, reivindicant l'alegria de viure, l'espectacle ens transporta a Grècia, on seguim les aventures d'en John, un turista americà, la Marina, una jove grega, i de Zorab, un grec de mitjana edat, vitalista i aventurer.
 
- Fa uns deu anys que interpreta Zorba, el grec, però és ara quan assumeix el rol de Zorba. Què se sent posant-se la pell d'un personatge tan icònic?
 
- Tinc una vinculació molt especial amb l'obra. La vaig descobrir gairebé quan es va estrenar, quan encara era molt petit. Vaig tenir la sort de veure-la al Teatro Arriaga de Bilbao, en cinc funcions on la sala sempre estava plena. Em va marcar molt. El director del teatre em tenia molta estima i sabia que jo volia dedicar-me a ballar i va guardar-me un lloc al pati de butaques, en cadascuna de les funcions.
 
- Què tenia d'especial?
 
- Em va fascinar, de principi a fi. El personatge té una part interpretativa tan bonica, alhora tràgica i alegre, que sempre he volgut fer-lo. En aquest sentit, he tingut la gran sort de treballar amb Lorca Massine, fill d'un altre gran coreògraf, en Léonide Massine. Jo sempre li preguntava si podia ballar en el paper de Zorba i em deia que no, que havia de fer l'americà. "Ets jove i encara t'has de desfogar", em deia. "Has de fer moltes piruetes i molts salts, encara". Fins que un any em va dir que sí, que ja podia "començar a descobrir el personatge d'en Zorba".
 
- Ha pogut deixar, per fi, el personatge de l'americà.
 
- Sí, és el que sempre he fet. Però ara he pogut treballar la coreografia conjuntament amb en Lorca i he descobert un món increïble, amb un personatge increïble. Em causa un respecte enorme. Com deies abans, és un personatge icònic, tot i que l'obra tingui poc a veure amb el film, on Zorba era interpretat per Anthony Quinn .
 
- És un paper que només es pot afrontar bé en un moment de maduresa?
 
- Sí. Cal tenir un pes concret, una certa manera de ballar i un gran domini de la dansa clàssica. Són ingredients que et dóna el temps i la teva pròpia maduresa.
 
- Ara que ja ho ha tastat, ens pot dir com es viu a la pell de Zorba?
 
- Es un personatge que vull ballar-lo molt, perquè crec que es pot gaudir més a mesura que va creixent, treure-li més suc dia a dia. I hi ha poques obres que permetin aquest tipus d'evolució.
 
- El Ballet del Teatre de l'Òpera de Sofia és una de las companyies de més prestigi i reputació al món de la dansa clàssica. Què veurem en aquest Zorba, el grec que arriba al Centre Cultural de Terrassa?
 
- El més singular en si és la història i el missatge que té. És de plena actualitat! Al cap i a la fi, tens dos personatges centrals: el jove americà que arriba a un país nou, amb una cultura pròpia, que s'enamora i és refusat perquè no pertany a aquesta cultura, ni tampoc li donen pas massa temps per explicar-se. I, al mateix temps, tenim en Zorba, una persona que es menja la vida i que té aquest punt egoista.
 
- Que no s'adona de les persones que l'estimen fins que les perd.
 
- I això també és un tema de plena actualitat! Al final, tot acaba amb el gran sirtaki. És un ballet amb ballarins de molta qualitat, i crec que per al públic és un gran al·licient acabar l'obra amb un somriure. La vida ha de continuar, cosa que, en aquesta època, és el més important. Els polítics ens venen una altra cosa, però per a la gent "normal" és complicat somriure i anar sobrevivint.
 
- Com veu la situació de la dansa a l'Estat espanyol?
 
- Som un gremi al qual la crisi ens va afectar molt. De fet, el món de la dansa viu en una crisi permanent. I el ballet clàssic, més crisi encara. Som com aquell virus que es va adaptant a la nova malaltia i va mutant. És la realitat que vivim. En el meu cas, me'n vaig anar a fora no pas per voluntat pròpia, sinó perquè si volia menjar i treballar d'això havia de fer-ho.
 
- La seva carrera l'avala, perquè ara Igor Yebra és un dels noms més destacats de la dansa a nivell internacional. Quin paper creu que va ser clau per a la seva trajectòria?
 
- És molt difícil de dir . Sóc molt autoexigent, sempre penso que m'hauria agradat fer-ho millor. Però va ser molt important quan vaig interpretar el paper d'Ivan, el terrible a Moscou. Al principi no li vaig donar massa importància, però sóc l'únic ballarí no rus que ha interpretat aquest paper a Rússia! Després, he tingut la sort de fer la meva carrera entre Rússia, Itàlia i França, el bressol de la dansa.
 
- Què creu li falta per fer?
 
- M'agrada trobar persones i coreògrafs que m'espremin, que em demanin que faci el que més em costa, com en el cas d'aquest Zorba. És el que espero que segueixi passant de cara al futur. He hagut de buscar una altra manera de moure'm, d'interpretar, etc. Quan vaig començar a ballar no sabia on volia arribar, només volia ballar i he anat formant les meves expectatives a mesura que feia camí. I ara, és el mateix: només vull seguir treballant, creixent i millorant.