La batalla per la llengua és un combat que té molts fronts. Un dels més decisius és el del món econòmic i l’empresa. Fa anys que la Fundació Vincle treballa activament per normalitzar-hi plenament l’ús del català. Hi ha molts elements que fan de la llengua una carta guanyadora, en uns moments en què sembla que la manca d’autoestima hagi vingut per quedar-se. Permet connectar amb un sector de consumidors, cohesiona socialment i és una manera de complir amb la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
El 26 de juny passat, la fundació va impulsar un Manifest pel català a l’empresa, on reclamava que la normalització de la llengua passés també per la seva plena normalització en el teixit productiu. Aquest dilluns, ha organitzat la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, que s’ha fet a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona i que ha obert el conseller de Política Lingüístics, Francesc Xavier Vila.
Ferran Suay, professor de Neurociència de la conducta de la Universitat de València, ha explicat que s’han fet moltes coses positives en el camp de la llengua, però que és l’actitud del parlant el factor que acaba sent decisiu en els usos lingüístics, que no han progressat a mida que s’han anat introduint un seguit de normes legals i legislatives. Suay ha subratllat que aprendre idiomes és una tasca cognitivament complexa i que cal combatre sempre la comoditat que es converteix en un obstacle decisiu.
“Si confiem únicament en els usos lingüístics espontanis, sempre es convergirà cap al castellà. L’espontaneïtat no serveix. Calen plans d’acció”, ha dit Suay. L’acadèmic ha advocat per la confluència de les mesures de les administracions amb l’actitud dels parlants, i per recuperar pel català la utilitat que ha tingut històricament. Ha apostat per plans estratègics a les empreses, que han de jugar un paper actiu en la normalització lingüística. Com a reptes, ha cridat a superar la inèrcia, superar la por d’”imposar” el català (“una llengua ha de ser percebuda com a obligatòria”) i la inconsistència d’aprovar mesures desmentides pels fets.
L'exemple dels països nòrdics
Josep Lluís Segú ha conduït un col·loqui entre Jaume Roures, president d’Abacus Futur, i Josep Mateu, president del RACC. Roures ha assenyalat la “paradoxa” que deu anys després de governs explícitament nacionalistes la llengua no ha avançat. “Nosaltres podem fer tots els esforços, però si tots els elements de la quotidianitat estan en castellà, malament”. Ha assegurat que, a part dels nord-americans, els països nòrdics són els que han penetrat en les plataformes. Com? Fent productes de qualitat, que és important en el sector audiovisual.
Josep Mateu ha explicat com era el RACC dels anys 60 i 70, que era una companyia de 50.000 socis molt castellanitzat. “El gran canvi es fa ja els anys 90 i es dona un salt enorme que es basa en bona part en el català. No va ser una cosa d’ideologia sinó més aviat pràctica, al veure que el català era una manera de connectar amb la gent”. Ara, la situació s’ha fet molt més complexa: “S’ha començat a vendre en IA i no s’ha fet encara en català perquè els proveïdors no ens ho han facilitat”, ha dit. Un 70% dels socis del RACC empren el català.
Mateu ha explicat una visita recent d’empresaris a Corea del Sud, en què tots els actes es feien en coreà, amb traducció a l’anglès majoritàriament. Els mateixos que parlaven en coreà perquè és el seu idioma, després, en petit comitè, s’expressaven en anglès amb normalitat: “Però per ells, parlar en la seva llengua era un acte de responsabilitat”. Mateu ha dit que "ja es comença a parlar de la situació del català als consells d'administració".
Segú ha comentat unes dades que corroboren que el coneixement de la llengua augmenta l’empleabilitat dels nouvinguts. “No tinc cap dubte sobre això -ha assegurat Mateu-. El fet d’aprendre un idioma ja indica que és més espavilat, que és capaç de fer més esforç i li obrirà més portes”. El president del RACC també ha afirmat que molts dels directius que venen de fora parlen un català millor que el seu.
Roures ha destacat que mai en el seu trajecte professional ha tingut un problema vinculat a la llengua: “Han estat els factors més ideològics els que han tergiversat el debat. Els qui arriben en pastera no crec que conèixer una llengua sigui el principal dels seus problemes”. Roures ha convocat a fer la feina ben feta, “que és el que té més retorn, també en el terreny de la llengua”. “La responsabilitat és nostra, no és dels nouvinguts”, han coincidit Roures i Mateu.
