Jo sempre havia enyorat un Informe general d’aquestes característiques que expliqués, en certa manera, i des d’un seguit de mirades, l’estat actual de la literatura catalana. Si escric textos com aquest que teniu ara entre les mans i els ulls és perquè crec que, en el seu conjunt, les escriptures que faig a la premsa ofereixen un mosaic fragmentat, però polifònic, que permeti l’assoliment d’aquestes possibles mirades que necessitem. Tot per començar a establir les bases de coneixement que permetin entendre, encara que sigui mínimament, les energies d’un moment caòtic, però també poderós.
Finalment, i gràcies a l’entusiasme d’un bon grapat de persones implicades en el que fan, l’hora d’uns informes generals d’aquestes característiques ja ha arribat. Perquè recentment han aparegut dues obres que serveixen per conformar les primeres claus del que ha estat la literatura catalana en aquests primers disset anys del segle XXI.
Encontres fundacionals
El primer volum es titula Poesia catalana avui 2000-2015, el títol inaugural de la nova col·lecció dels “Quaderns de Bellaguarda”, publicació que resumeix les conclusions dels encontres d’escriptors i crítics de les Garrigues, sota la coordinació i direcció d’Àlex Broch. El resultat en paper neix gràcies a l’Editorial Fonoll, que s’ha atrevit amb un ambiciós projecte global d’aquestes característiques, un pla que tindrà continuïtat a través d’estudis sobre prosa, teatre i crítica.
Només per un text com Audaces i talentoses: la poesia jove a l’inici del segle XXI de Lluís Calvo aquest llibre ja és fonamental, perquè dibuixa una amplíssima panoràmica del nou talent actual, amb tots els noms a tenir en compte, que amb els anys no faran altra cosa que desenvolupar-se i que assentar-se. La feinada que ha fet Calvo documentant-se, implicant-se personalment amb tot el risc que comporta, no es pot pagar, perquè ens facilita troballes significatives que només una mirada sencera aconsegueix, com que el segle XXI, si segueix tal com ho ha fet fins ara, serà clarament de les poetes, que estan transformant la poesia catalana des d’un nucli de llibertat i de risc.
Lluís Calvo, autor d'una amplíssima panoràmica del nou talent actual Foto: Esteve Plantada
Però també les altres aportacions incloses a Poesia catalana avui 2000-2015, des de Josep Maria Sala Valldaura o Àngels Marzo fins als editors de LaBreu, per exemple, són més que valuoses: esdevenen necessàries per entendre què és el que ha passat durant aquests anys convulsos i quines són les direccions que ara s’apunten. Per això, una investigació grupal d’aquestes característiques no es pot quedar només en el terreny poètic: ja s’estan preparant la publicació de les conclusions sobre narrativa, arrel de la reunió pública que es va celebrar durant la passada tardor, i la trobada dedicada al teatre.
El naixement d’una llibreria paradigmàtica
El segon volum és Informe de lectura, i ha estat escrit per Isabel Sucunza i Abel Cutillas. És un llibre que veu la llum a l’editorial Comanegra, que enguany està de festa: deu anys de publicacions dedicades a gèneres tan blasmats com la filosofia, l’art, el folklore popular, la psicogeografia o el teatre mateix. Per aconseguir-ho, han comptat amb noms clau com els d’Arnau Puig, Vicenç Altaió o Xavier Theros, darrer guanyador del prestigiós Premi Josep Pla amb La fada negra.
I és que Joan Sala, director de l’editorial amb seu al carrer Consell de Cent, està decidit a publicar obres úniques que serveixin per entendre el nostre present i per projectar noves línies del futur, i que vinguin a càrrec d’autèntics experts en les respectives matèries. Per això no és estrany que ens arribi aquest Informe de lectura, ni que Sala hagi comptat amb Sucunza o Cutillas. Era qüestió de temps que els seus esforços s’unissin en un mateix cabal.
I què ens explica aquesta obra? Doncs la fundació, amb tots els seus ets i uts, de la Llibreria Calders, una llibreria que ha nascut en el pitjor moment econòmic, aparentment, i que ha vingut al costat d’altres llibreries per tot el territori de parla catalana: des de la Nollegiu fins a La Impossible, passant per La Temerària, La Dòria, Casa Usher, On The Road, Vadllibres o Cal Llibreter, entre d’altres.
Una llibreria que no és un miracle
Informe de lectura és un díptic de textos que rebutja la queixa i la nostàlgia, un diàleg fructífer, i complementari, que no es lamenta de la crisi sinó que demostra que cal aprofitar els moments de canvi per construir noves aventures. I és que Informe de lectura evita, amb sàvia capacitat per part dels seus responsables, el triomfalisme. Tampoc no s’amara de cap mena de nostàlgia. El més important de tot, en el fons, és que Sucunza i Cutillas coincideixen en incidir en el fet que el que han aconseguit no sorgeix d’un irresponsable gest suïcida, sinó que obeeix a un càlcul de possibilitats, una investigació que ha funcionat i que està donant uns resultats personals i professionals.
Ambdós ens demanen que quan ens posicionem davant de l’exemple de la Llibreria Calders no hem de pensar que estem davant d’un miracle, ni davant d’un suïcidi que ha funcionat contra tot pronòstic, sinó que es tracta d’un negoci molt conscient de la seva construcció, amb dificultats però també amb aliats, ja que que abans d’obrir les seves portes es va sotmetre a un dur procés de planificació, de documentació i de compartició de coneixements entre diferents membres del sector, que varen contribuir amb el millor que varen poder. Tot per demostrar que la independència de criteri és un valor afegit en una societat mercantilitzada i superada per la tecnologia, i que darrere de qualsevol proposta es necessita humanitat, responsabilitat i passió. Per això persones com Quim Torra o Jordi Carulla, directors de les editorials Acontravent i Edicions Poncianes, o traductors i professors com Andrés Ehrenhaus, es varen implicar personalment, i monetària, en la Calders.
Si Informe de lectura funciona més enllà del que és una experiència personal, i per tant intransferible però sí compartible, és perquè, al meu entendre, convida als actants de l’escena catalana a pautar, i bastir, els fonaments primordials del que està passant ara mateix en la literatura catalana. I aquest convit obliga a un debat col·lectiu en què participin des de les editorials independents com Club Editor, LaBreu, Males Herbes, Fonoll, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc o Comanegra, fins a les persones implicades en totes les àrees de la creació literària.
I no, que ningú no es malpensi. Perquè si algú creu que es tracta d’un manual per aprendre els trucs sobre com obrir una llibreria s’està equivocant completament.
Una llibreria que és molt de treball
El resultat és una publicació en capicua, que es pot llegir des d’ambdós costats, ara una cara o ara bé l’altra: dos textos que omplen buits i que compten amb dos pròlegs d’excepció d’Antonio Ramírez, de la llibreria La Central, i de Josep Cots, de la llibreria Documenta. Per què aquests personatges en concret? Doncs perquè representen dues cases de llibres que han servit de model per inspirar aquestes mansions de lletres que estan apareixent a Catalunya, i més enllà, no de forma miraculosa sinó meticulosa en una onada en què la Llibreria Calders evidentment destaca.
I ofereix algunes conclusions molt interessants. La primera de totes és que la literatura, la bona literatura, es pot vendre i pot agradar, per increïble que semblin aquestes dues declaracions verídiques. Només cal que la bona literatura, i que els bons llibres, es promocionin com cal: amb insistència, amb lectura i amb activitats que fomentin la participació d’un públic que confiï en el criteri dels llibreters. Per això alguns dels best-sellers de la Llibreria Calders, que ja han esdevingut long-sellers en el fons, són títols tan extraordinaris com Incerta glòria de Joan Sales o Mumbo Jumbo d’Ishmael Reed.
Si això passa no és pel triomf del mer atzar, sinó perquè un seguit de consumidors fidels confiem en Isabel Sucunza i en Abel Cutillas. I confiem en ells, com a lectors i com a estimadors de la literatura, perquè quan obren una llibreria talment la Calders i seleccionen els llibres que tindran, i preparen els aparadors, i diuen que sí a segons quines activitats i no a segons quines altres, no estan fent altra cosa que un catàleg, estan construint una línia editorial, una marca, una identitat, un projecte amb cara i ulls, i d’aquesta manera instauren més que una carta de presentació, estableixen un pacte de confiança amb qui vulgui formar part del seu oferiment, un oferiment que és generositat, sinó, però també és un negoci. Així de clar.
I tot això i més és el que ens expliquen Isabel Sucunza i Abel Cutillas, amb tot luxe de detalls, dins del seu Informe de lectura. I és emocionant. I és extraordinari. I és colpidor, perquè ens recorden que estem vivint una època convulsa però també plena de coses bones. I tornen a demostrar que són llibreters, però també escriptors, i dominen els recursos literaris que necessiten per bastir discursos textuals directes, clars, concisos i incitadors. I cal dir que en cap cas no eviten el conflicte de fer certes confessions o explicacions problemàtiques, dedicades a males pràctiques del sector com algunes campanyes patètiques gestionades per polítics ineptes, i alguns moments difícils, com quan semblava que la Llibreria Calders no naixeria mai després que Josep Cots no confiés en Sucunza i Cutillas per continuar la Documenta quan va canviar d’ubicació.
Per això exactament no és un llibre triomfalista: és un llibre molt ben escrit, que s’explica molt bé i que simplement ens demostra que per aconseguir qualsevol cosa, des d’un bon llibre fins a una bona llibreria, cal treballar molt. Tan senzill, i tan complicat, com això.
