Res a dir sobre tal decisió, res a jutjar. Puc tenir la meva opinió, però no és rellevant aquí. No és aquest el problema sinó la manera com Pilots ho explica, flirtejant amb la idealització de la seva decisió i la seva actitud. Donant per bones frases seves com: "La cura del càncer és aquí dins", mentre s'assenyala el cap. O lemes com "El somriure és la millor arma" expressats en el seu projecte audiovisual "Viure a contracorrent". O donant cabuda de forma acrítica a teràpies com la dieta a la qual es va sotmetre per a superar el segon càncer i la que va emprendre de cara al tercer. O donant cabuda a un pseudotractament com l'anomenat MMS, il·legal, que va provar per encarar l'última fase de la malaltia.
El documental no fa apologia ni de la dieta ni del MMS, si ho fes llavors sí que seria com per demanar dimissions immediates. Però idealitza excessivament la peripècia del protagonista, les decisions que va prendre i converteix tal peripècia en un exemple vital a tenir present i admirar. Massa centrat en l'emotivitat, perillós, irresponsable. El doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Catalunya, ho explica molt bé en aquest fil fet després de l'emissió del documental:
Imagino que l'enfoc que volíeu donar era el d'un relat d'una persona que no es rendeix passivament a l'esdevenidor. I que defensa que davant l'inevitable vol decidir com viure.Tot l'afecte.Res a dir. Màxim respecte. La meva crítica: crec que heu anat més enllà d'aquest objectiu👇 https://t.co/xkKQfsuSRL
— Jaume Padrós 🎗 (@jaumepadros) April 6, 2021
La televisió pública, en prime time i amb un tema tan rellevant, complex i delicat com aquest, hauria de filar molt més prim. I parlant de tuits, el CM de Sense ficció es va cobrir de glòria ahir al vespre. En aquest extrem sí que valdria la pena una disculpa o rectificació pública. Aquest tuit és directament de jutjat de guàrdia:
Amb el segon càncer de pulmó, l’Albert explica a @elsmatins que ha decidit aparcar la quimioteràpia i fer règim com a tractament. A la següent revisió mèdica el pulmó estava net.
— Sense ficció (@senseficcio) April 6, 2021
📲#PilotsTV3
🔗👉https://t.co/sOQgRijgJa pic.twitter.com/fQRnKSZtV3
No contents amb això, es van dedicar a retuitar sense filtre tots els tuits afalagadors inclosos aquells, indignats, que qualificaven d'"hiperventilats talibans de la ciència" les persones que gosaven qüestionar el contingut del documental.
L'extrem més qüestionable de Pilots és fer aquesta publicitat tan entusiasta d'una vida suposadament "a contracorrent". A veure, a contracorrent de què? De la medicina que cada any, amb investigació, desenvolupament i sacrificis, salva moltes vides? Repeteixo, cadascú fa el que vol amb la seva vida i emprèn els trajectes a favor del corrent o a contracorrent que vol, però compte amb promocionar aquestes decisions "a contracorrent" com si fossin boníssims exemples a seguir, històries de fabulosa coherència personal que mereixen ser relatades amb entusiasme i adhesió total a la causa. D'aquí a promocionar pseudociències, xamans i imposicions de mans hi ha una frontera difosa.
Els exemples personals són això, exemples personals. I en un tema tan i tan delicat com el càncer i el seu tractament, els exemples personals els carrega el diable.
