Potser tard, però al punt. Així va ser la irrupció d'Ivan Rosquellas a l'escena musical, tal i com pregonava el títol del disc publicat l'any 2013, Tarde pero llego. Aquell àlbum ressuscitava l'esperit de Malas Lenguas, el grup que va crear el 1992, i mostrava les cançons que havia anat deixant aparcades per raons de feina i vida durant els darrers vint anys. "Més que un disc, va ser un recopilatori", afirma. El grup es va dissoldre el 1996 després que coincidissin dos fets en un curt espai de temps: un sobtat i dolorós robatori d'instruments al local d'assaig –"vam haver de pagar un crèdit durant quatre anys"– i la seva entrada laboral als mitjans, d'on ja no s'ha mogut.
 
"Ho vaig deixar aparcat i van anar passant els anys fins que un bon dia vaig dir que no podia ser". I així, el 2013, l'esperit rocker torna a la vida i a la projecció pública, amb un disc que tanca un etapa i, tres anys després, amb un que n'enceta una altra, A cero (2016). "És el primer disc de cançons pròpiament noves", el primer fet amb la idea d'establir una continuïtat de discurs, de so i d'identitat. El resultat és un disc elegant, contundent, acurat en tots els detalls i amb personalitat, una carta que hauria de consolidar la proposta de Rosquellas en els àlbums que vinguin després d'aquest segon moment fundacional.
 
Recomençar de zero
 
"El disc no podia tenir cap altre nom –explica–, perquè marca una nova etapa", i no només perquè sigui el primer amb el seu nom a la coberta. De fet, l'expressió és extreta de Sale el sol, cançó amb un videoclip on fa de presentador d'un late night i que compta amb les participacions d'Antonio Baños i Flora Saura, amics que no han dubtat a ser còmplices. El videoclip li va permetre unir els seus dos mons: fer de presentador d'un programa i fer-ho cantant. "Comptàvem amb un pressupost zero i això va fer que em rodegés d'amics realitzadors, càmeres, muntadors i actors", explica, mentre conclou, sense possibilitat d'equívocs: "fer un disc és una ruïna". Per què fer-ne, malgrat tot?
 
"Necessito fer cançons", diu, sense dramatismes ni falses afectacions. L'absència d'urgències i el fet de no tenir la pressa d'assaborir el triomf fan que Ivan Rosquellas només faci passes segures, decidides i, sobretot, molt pensades. "L'edat que tinc em dóna un experiència i la seguretat de no voler-ho fer de qualsevol manera". Triar bé l'estudi, els músics, el so, el productor i que això sigui part d'un viatge professionalitzat al màxim, amb l'assumpció d'uns costos elevats. "Si ho faig, ho vull fer bé i quedar-ne content".
 
Eclecticisme, elegància i lletres en tres llengües
 
Tot i que el propi Rosquellas assegura que "el rock ja no ven i no passa per un bon moment", A cero té tretze cançons que parteixen del rock i que ens porten a paladejar altres estils, com la música brasilera i l'havanera. "El meu pare i el meu avi eren músics i ja havien cantant havaneres amb el grup Rems", explica. També hi ha espai per als tocs de jazz de Vamos a dejarlo ya, una versió d'un dels clàssics de Gershwin, o per la força soul de Take. "M'agrada investigar ritmes i estils que no domino del tot. És una manera de passar-t'ho bé i marxar de la zona de confort", assegura, amb ganes de seguir descobrint i aprenent.
 
Potser és per això mateix que mostra una proposta lletrística ben singular, amb cançons en tres llengües. "Vaig tenir una educació trilingüe. I haig de sumar-hi que la major part de les meves relacions sentimentals han estat en castellà", cosa que feia que les cançons sortissin naturalment en aquesta llengua, que "era l'idioma a través del qual pensava l'amor". De la mateixa manera que hi ha coses que surten en anglès de manera espontània o d'altres que només poden ser explicades en català, la llengua materna. Per exemple, Com si ja no hi fos, "una crítica a la inacció de les persones que parteix d'una persona de car i ossos, la Núria, que no podia pagar la pensió i l'estaven a punt de fer fora de casa".
 

A cero, en concert aquest divendres 20 de maig

Les cançons d'A cero es presenten en públic aquest divendres, 20 de maig, en un concert a la Sala Apolo [2]. "En directe no porto els mateixos músics que al disc i això farà que sigui un concert molt xulo", molt pensat i amb una ànima diferent, on també hi haurà espai per a cançons de Tarde per llego. "Hi haurà algunes col·laboracions, com la de la Gisela Novais, que vindrà expressament de Madrid per cantar". També hi haurà l'actuació de Victor Salvatti, el seu professor de guitarra i "una sorpresa que té a veure amb la dansa". A partir de les 21h, la millor oportunitat per ser testimonis d'aquest recomençament musical, amb tots els ets i uts.