"Els investigadors són com el lector, no saben res, van estirant el fil i descobrint la història al mateix ritme", assegura l'autor figuerenc a NacióDigital. D'aquesta manera, el llibre s'endinsa en el procés de recerca de la vida i obra de Ministral, que és el viatge cultural que va viure el mateix Soldevilla per documentar-se. L'escriptor també ha lamentat el poc pressupost que es destina a la memòria històrica de personatges com Ministral i sentencia: "tota gran literatura necessita autors de segona unitat per projectar-se universalment".
- Què l'ha portat a escriure la primera novel·la?
- No podia fer un assaig sobre la relació de Ministral i Kriegel. Ens perdríem el sentiment i l'emoció de la història.
- S'ha sentit còmode escrivint ficció?

- Feia vuit anys que estava treballant en la recerca sobre Ministral i tenia molts documents. No vaig patir el full en blanc. Basar-me en fets reals em va ajudar. Tenia molt clar com ho volia estructurar i, un cop fet, és posar-s'hi. M'ho he passat pipa!
- Cap dificultat?
- 
M'he esforçat a teixir bé la novel·la per evitar que es vegin les costures. M'agrada tractar el lector d'intel·ligent. El meu objectiu és que viatgi pel temps i món amb absoluta tranquil·litat sense adonar-se'n, tot i no explicar-li explícitament si està a l'Ebre del 1938, Praga del 1968 o Figueres del 2015. És com una mena de joc, quan s'acaba una seqüència, el lector ja espera traslladar-se en un altre moment històric.
[blockquote]"Els investigadors són com el lector, no saben res d'en Ministral, estiren del fil i van descobrint la història al mateix ritme"[/blockquote]
- La novel·la també és un viatge cultural.

- M'ha agradat molt explicar la recerca, és una petita aventura molt emocionant. Li dóna un aire detectivesc al llibre. Els investigadors són com el lector, no saben res d'en Ministral, estiren del fil i van descobrint la història al mateix ritme. Explico com es documenten i llegeixen Teresa Pàmies, o com contacten amb el món cultural figuerenc i gironí, editors, llibreters, arxivers, amics i família. La gent que participa en la cerca són personatges reals que em van ajudar a mi.
- La novel·la evidencia la importància dels investigadors. 

- La feina d'investigador és com la d'un mèdium invisible, descobreix alguna cosa i la treu a la llum, però no surt a la foto. Jo els volia donar visibilitat.
- Vostè treu a la llum Jaume Ministral.
- És conegut per escriure guions per la sèrie de televisió Doctor Caparrós, medicina general que interpretava Joan Capri, però és molt més que això. Estem parlant d'un autor molt original i innovador per la seva època. Pràcticament estava oblidat! Un dels defectes del nostre país és que només tenim lloc per la cultura d'alt nivell. Però tot el que és novel·la policíaca i de ciència-ficció, guions de televisió i ràdio, i humor queda molt arraconat. És molt injust! Els francesos tenen els seus humoristes a dalt de tot i reivindiquen la seva cançó com la millor.
- Cal reivindicar més els nostres escriptors?

- Si Cacaolat fos americà, el tindríem com un mite universal. Amb molts autors nostres passa això. Si en Ministral fos francès o anglès, no només tindria un estudiós com jo, sinó que hagués rebut l'interès de la cultura oficial del país. Per posar un exemple molt revelador, als Estats Units es compren els llegats dels autors. Les Universitats es barallen per quedar-se aquests fons.
- Aquí no?
- 
No hi ha pressupost. Tens sort si una Biblioteca o Universitat s'ho queda de franc. En aquest cas, la Diputació de Girona conserva tot el fons Ministral, però va ser una donació de la seva filla. Sort de la generositat de la família i la sensibilitat de la institució d'acollir-ho, ordenar-ho i arxivar-ho.
- Però Ministral no és Josep Pla.

- Ministral no és, ni volia, ser Pla. Però tota gran literatura necessita autors de segona unitat per projectar-se universalment.
- En el llibre també parla de l'eficiència txeca.
- 
Vaig contactar amb l'Arxiu Nacional de Praga i només preguntar per Kriegel, em van treure 15.000 documents. Demano per Ministral, i em treuen una altra carpeta. És espectacular. Tenen una tradició de memòria històrica molt sòlida. Els txecs són ordenats i sistemàtics. Per sort en Ministral era molt metòdic. És un gust treballar així.
[blockquote]"Tota gran literatura necessita autors de segona unitat per projectar-se universalment"[/blockquote]
- Em referia a la capacitat d'organització d'en Kriegel.

- Ah, sí. És impressionant. S'ocupa del bisturí i de la gestió mèdica, que és una feina burocràtica molt important que no la tenim gaire present. Té la responsabilitat d'evitar una major mortaldat en plena Guerra Civil, dirigeix un hospital que no té recursos i ha de convèncer a les autoritats per aconseguir-ne més.
- Era un home molt tossut.

- El partit comunista el traeix però segueix lluitant per la ideologia. Teresa Pàmies Ministral també. El comunisme per ells era com el cristianisme per Ministral. Tots tres són gent d'una altre època. Són crítics, però no abandonen. Aquesta fermesa la trobo admirable.
- En la novel·la també posa en valor la feina de professor i bibliotecari.

Avui en dia tenim per referents els cantants d'Operación Triunfo, els youtubers o els futbolistes. No vull fer una crítica fàcil d'això, i està molt bé tenir un pòster d'en Messi a l'habitació o gaudir dels seus gols, però hi ha jerarquies. De vegades les coses es confonen. Un metge o un professor és un veritable referent social, són gent que està teixint la societat.
- Ministral és professor, com vostè.

- El llibre té una voluntat de ser una reflexió de moltes coses, i suposo que això prové de la dimensió de la meva professió. Al final Ministral és una figura que, com jo, vol explicar i explicar-se al món. Aquest cop, ho he il·lustrat en forma de novel·la.
Joan Manuel Soldevill signant el llibre Foto: Maria Mercè Cuartilella
