Qui era John Berger? Poques respostes poden fer justícia a una multiplicitat tan gran d'opcions i, al mateix temps, parlar prou afinadament d'una capacitat immensa de creació, d'anàlisi i d'humanitat. Nascut a Londres l'any 1926 i mort aquest dilluns a l'edat de 90 anys, Berger va ser un artista total, pràcticament inabastable, un d'aquells pocs escollits que activava tots els mecanismes del pensament. Escriptor, poeta, assagista, crític, pintor, novel·lista, guionista de cinema, historiador de l'art, contista, autor d'ampli espectre vocacional, i tota una institució en el món de l'art, de la literatura i de la transmissió de la saviesa.
 
És en aquest camp –si no és que totes les seves obres són, en part, transmissors de coneixements a través d'una visió reflexiva i gens complaent– que va edificar la seva obra més coneguda, Maneres de mirar, un assaig introductori a la crítica de l'art. Va ser el mateix any 1972 quan, gràcies a G., assoliria la fama d'escriptor d'altes cotes i resultats excel·lents. Aquella obra va guanyar el prestigiós premi Booker Prize i va causar tot un gran enrenou quan es va fer pública la decisió de l'autor de donar la meitat de la dotació econòmica del premi al Partit Pantera Negra britànic.

Vida, compromís i literatura

El compromís ja no es podria dissociar mai més de la seva ploma, com demostra l'article En defensa del poble palestí, publicat al diari El País el 2006 conjuntament amb Noam Chomsky, José Samarago i Harold Pinter, o The Shape Of A Pocket, que inclou la correspondència amb el subcomandant Marcos, o Hacia la boda, que parla de la Sida. A banda d'aquestes obres, que han esdevingut pals de paller d'una manera de fer i entendre l'escriptura, Berger va deixar d'altres fites literàries com The Seventh Man, Siempre bienvenidos, Una vez en Europa o Amb l'esperança entre les dents i D'A a X, publicades en català a Edicions de 1984. Un corpus que el va convertir en un dels escriptors europeus més influents de la seva generació.

Les raons s'han de trobar en una mirada única per reflexionar allò que era la vida –la pròpia i la de tots els altres–, i en la manera d'entendre el dolor i la pèrdua, el canvi, el plaer de la descoberta i, sobretot, l'experiència apassionada per allò que genera la vivència de l'art, com es pot veure al documental The Seasons in Quincy: Four Portraits of John Berger. Com si les dues coses –vida i art– no poguessin deslligar-se, com un arravatament que explica el món, com si l'escriptura fos la recerca de l'essència de la memòria i fos la raó que ens acosta a la puresa.

John Berger (Londres, 1926-2017) ha mort, però el seu llegat serà perdurable, com la seva lluita i la seva genialitat. Perquè Berger era moltes coses i perquè contenia moltes respostes en la manera de ser un dels artistes més rellevants del món modern.

[vimeo]148352867[/vimeo]