08
de novembre
de
2015, 18:00
Actualitzat:
22:23h
L'irresistible detectiu retirat Dave Gurney torna a la càrrega amb un nou cas que sembla impossible de resoldre. Després del gran èxit mundial que va ser el seu debut literari, Sé el que estàs pensant, John Verdon torna a la càrrega amb Controlaré els teus somnis, un thriller de ritme trepidant, amb una atmosfera de terror psicològic que l'emparenta amb lectures com The shining, de Stephen King, o amb el misteriós univers de Twin Peaks. Publicada en català per Roca Editorial, la trama comença quan quatre persones que no es coneixen de res tenen el mateix malson i moren, tots ells, dies més tard. Els quatre tenen uns enigmàtics vincles en comú: seguien un tractament d'hipnosi amb el mateix metge i tots ells havien pernoctat en un misteriós hotel. Verdon en estat pur, Controlaré els teus somnis arriba per ser un altre èxit del thriller contemporani.
- Controlaré els teus somnis és la cinquena novel·la protagonitzada pel detectiu Dave Gurney, i cada nova aventura marca un nou pas en la construcció del personatge. Com el veu, després de cinc casos?
- En aquesta darrera novel·la, descobrim en Gurney unes emocions que abans no tenia. Té una barreja de sentiments i està, clarament, molt més trist. A Controlaré els teus somnis el sentiment de tristesa apareix de manera predominant i va intrínsecament relacionat amb el fet que la seva dona no és feliç.
- Precisament, el què li passa a la Madeleine és un element clau de la història, perquè incrementa el nivell de vulnerabilitat i afecta directament a Gurney. Per què introdueix aquest nou factor?
- L'aparició del passat turbulent de la seva dona és un element totalment nou, cosa que fa que el personatge sigui molt més real i, alhora, més insegur. Fins ara, el principal problema que tenia Madeleine era que en David no volia acompanyar-la a caminar per la muntanya. Però ara ens adonem que ha tingut incidents força greus en la seva vida passada, i això la converteix en un personatge molt més complet.
- En aquest sentit, què fa que un detectiu retirat com Gurney sempre acabi acceptant un cas més, malgrat que sembli totalment impossible de resoldre?
- El seu retir és, molt probablement, un error. Ell i la Madeleine havien planejat un altre tipus de vida, al camp, i potser van ser massa optimistes creient que s'adaptarien molt millor a la vida fora de la ciutat. Quan fan el pas de canviar de residència, ell s'adona que és un detectiu i que això el perseguirà per sempre. La por de Gurney és, precisament, aquesta: que si deixa de ser detectiu ja no serà ningú.
- Vostè manté amb el seu protagonista moltes semblances, com ara el retir en un entorn rural al nord de Nova York o la "manera de pensar". Per què la necessitat de construir aquest alter ego?
- Potser és per un desig egòlatra d'escriure sobre mi mateix. O, potser, per incorporar alguns dels meus trets personals a un personatge molt més atractiu que jo. Efectivament, Dave Gurney és una versió meva, però amb moltes més qualitats!
- Pel que fa a la història de Controlaré els teus somnis, la novel·la té un inici amb tocs paranormals. Li agraden els reptes que s'escapen a la raó?
- El que més m'empeny a escriure és el fet de donar una explicació lògica a qualsevol cosa que no podem explicar. I com més s'allunya aquest procés d'una explicació raonable, més m'atrau.
- Una analogia total amb Sherlock Holmes, amb qui el llibre no deixa de fer picades d'ullet.
- Ell és l'últim racionalista! Per això m'agrada tant.
- A banda de la connexió explícita amb Holmes, ha tingut algun altre referent present en el moment de construir la novel·la?
- No, que jo sàpiga, i almenys de manera conscient. M'agrada la idea que tot surti del meu cap, sense pensar en res més que la història i els personatges.
- En aquest cas, la novel·la manté un to, una atmosfera i unes localitzacions que creen un efecte de terror psicològic. Com arriba John Verdon a localitzar l'acció en aquest ambient de misteri, amb elements iconogràfics com l'hotel, el fred, l'il·lusionisme o el paisatge desafiador?
- Si vols que uns personatges interactuïn i no es dispersin, els has de dotar d'una sèrie de circumstàncies on no es puguin moure gaire. D'aquí la necessitat de l'hotel, per exemple. La claustrofòbia, el fet de mantenir tots aquests personatges en un lloc on hi ha unes condicions meteorològiques complicades, on se senten els llops udolant de nit, amb un paisatge tan salvatge, amb accidents geogràfics i muntanyes tan agressives, creen l'element essencial per escriure un thriller. I un thriller no existiria sense la por.
- Ha començat a pensar en una nova novel·la després d'aquesta?
- Sí. De fet, he començat a treballar en un nou cas, del qual en tinc escrit un 20%.
- Serà novament amb Gurney com a protagonista?
- Encara no he tingut la necessitat de deixar d'escriure de Dave Gurney, ni de provar un altre gènere. Segueixo interessat en escriure sobre qüestions filosòfiques i psicològiques, com ara quin és el preu de mentir o quin és el preu de comportar-se de manera egoista, o què passa quan a algú no li importa gens la resta de la gent. I les novel·les protagonitzades per Gurney em donen l'oportunitat de parlar de tots aquests temes.
- Creu que Gurney podria venir, en el futur, a resoldre algun cas a Catalunya? Tenim una situació política que de vegades sembla un thriller.
- Qui sap! Però hauríem de tenir presents dos punts. Un, que sento que hauria de conèixer o entendre la zona on passa la novel·la abans d'escriure-hi un crim. El segon, que estic pensant de no passar cap altre hivern allà on visc. I, si acabo vivint aquí durant l'hivern, potser sí que em podria plantejar situar un thriller a Barcelona. (riu)
- Vostè va ser publicista a Manhattan durant més de trenta anys. Per què decideix començar a escriure i deixar la seva feina?
- De fet, quan vaig deixar la meva vida com a publicista no ho vaig fer per ser escriptor. Simplement ho volia deixar i fer coses diferents. Com que no havia treballat mai amb les meves pròpies mans, vaig introduir-me en la fusteria, on hi he estat treballant durant dotze anys. Paral·lelament, vaig començar a llegir novel·les policíaques i em vaig adonar que m'apassionava la novel·la negra. Llavors, tot seguint el consell de la meva dona, em vaig animar a escriure'n.
- A banda de les lectures i de l'impuls de la seva dona, què és el que el va motivar a ser escriptor?
- He descobert que és una de les coses que més m'absorbeix per complet. És increïble! Després d'escriure aquesta darrera novel·la, vaig pensar que potser podria provar de fer alguna cosa diferent, però de seguida em vaig adonar que em sentia completament perdut i inútil. Una mica com David Gurney quan va deixar la policia... Ara que ja he decidit que faria la sisena novel·la, haig de confessar que em sento molt millor.
- Quin consell donaria a algú que vol fer un pas endavant, canviar de vida i dedicar-se a escriure?
- En primer lloc, li recomanaria que continués treballant i que comencés a escriure la seva novel·la. Si no es dóna el cas que la persona tingui una certesa econòmica, és molt important mantenir la feina! Jo li vaig envair la meva primera novel·la a un agent i ràpidament la van vendre a Random House. Però això, tal com em va assegurar ell mateix, no és una cosa que acostumi a passar.
- Comentava que és un gran lector de novel·la negra. Quins són els autors que més el van inspirar per fer el pas a l'escriptura de thrillers?
- Sobretot, com he dit, Arthur Conan Doyle i les històries de Sherlock Holmes, en especial El Gos dels Baskerville. També autors del segle XX, com els californians Raymond Chandler o Ross Macdonald, o alguns britànics com Peter Robinson i, molt especialment, Reginald Hill.
- Què en pensa del fenomen de la literatura negra escandinava?
- No l'he seguit gaire de prop, però sí que he llegit autors com Henning Mankell i l'islandès Arnaldur Indridason.
Llegeix les primeres pàgines de Controlaré els teus somnis, de John Verdon
- Controlaré els teus somnis és la cinquena novel·la protagonitzada pel detectiu Dave Gurney, i cada nova aventura marca un nou pas en la construcció del personatge. Com el veu, després de cinc casos?
- En aquesta darrera novel·la, descobrim en Gurney unes emocions que abans no tenia. Té una barreja de sentiments i està, clarament, molt més trist. A Controlaré els teus somnis el sentiment de tristesa apareix de manera predominant i va intrínsecament relacionat amb el fet que la seva dona no és feliç.
- Precisament, el què li passa a la Madeleine és un element clau de la història, perquè incrementa el nivell de vulnerabilitat i afecta directament a Gurney. Per què introdueix aquest nou factor?
- L'aparició del passat turbulent de la seva dona és un element totalment nou, cosa que fa que el personatge sigui molt més real i, alhora, més insegur. Fins ara, el principal problema que tenia Madeleine era que en David no volia acompanyar-la a caminar per la muntanya. Però ara ens adonem que ha tingut incidents força greus en la seva vida passada, i això la converteix en un personatge molt més complet.
- En aquest sentit, què fa que un detectiu retirat com Gurney sempre acabi acceptant un cas més, malgrat que sembli totalment impossible de resoldre?
- El seu retir és, molt probablement, un error. Ell i la Madeleine havien planejat un altre tipus de vida, al camp, i potser van ser massa optimistes creient que s'adaptarien molt millor a la vida fora de la ciutat. Quan fan el pas de canviar de residència, ell s'adona que és un detectiu i que això el perseguirà per sempre. La por de Gurney és, precisament, aquesta: que si deixa de ser detectiu ja no serà ningú.
- Vostè manté amb el seu protagonista moltes semblances, com ara el retir en un entorn rural al nord de Nova York o la "manera de pensar". Per què la necessitat de construir aquest alter ego?
- Potser és per un desig egòlatra d'escriure sobre mi mateix. O, potser, per incorporar alguns dels meus trets personals a un personatge molt més atractiu que jo. Efectivament, Dave Gurney és una versió meva, però amb moltes més qualitats!
- Pel que fa a la història de Controlaré els teus somnis, la novel·la té un inici amb tocs paranormals. Li agraden els reptes que s'escapen a la raó?
- El que més m'empeny a escriure és el fet de donar una explicació lògica a qualsevol cosa que no podem explicar. I com més s'allunya aquest procés d'una explicació raonable, més m'atrau.
- Una analogia total amb Sherlock Holmes, amb qui el llibre no deixa de fer picades d'ullet.
- Ell és l'últim racionalista! Per això m'agrada tant.
- A banda de la connexió explícita amb Holmes, ha tingut algun altre referent present en el moment de construir la novel·la?
- No, que jo sàpiga, i almenys de manera conscient. M'agrada la idea que tot surti del meu cap, sense pensar en res més que la història i els personatges.
- En aquest cas, la novel·la manté un to, una atmosfera i unes localitzacions que creen un efecte de terror psicològic. Com arriba John Verdon a localitzar l'acció en aquest ambient de misteri, amb elements iconogràfics com l'hotel, el fred, l'il·lusionisme o el paisatge desafiador?
- Si vols que uns personatges interactuïn i no es dispersin, els has de dotar d'una sèrie de circumstàncies on no es puguin moure gaire. D'aquí la necessitat de l'hotel, per exemple. La claustrofòbia, el fet de mantenir tots aquests personatges en un lloc on hi ha unes condicions meteorològiques complicades, on se senten els llops udolant de nit, amb un paisatge tan salvatge, amb accidents geogràfics i muntanyes tan agressives, creen l'element essencial per escriure un thriller. I un thriller no existiria sense la por.
John Verdon, a Barcelona Foto: Pau Sanclemente
- Ha començat a pensar en una nova novel·la després d'aquesta?
- Sí. De fet, he començat a treballar en un nou cas, del qual en tinc escrit un 20%.
- Serà novament amb Gurney com a protagonista?
- Encara no he tingut la necessitat de deixar d'escriure de Dave Gurney, ni de provar un altre gènere. Segueixo interessat en escriure sobre qüestions filosòfiques i psicològiques, com ara quin és el preu de mentir o quin és el preu de comportar-se de manera egoista, o què passa quan a algú no li importa gens la resta de la gent. I les novel·les protagonitzades per Gurney em donen l'oportunitat de parlar de tots aquests temes.
- Creu que Gurney podria venir, en el futur, a resoldre algun cas a Catalunya? Tenim una situació política que de vegades sembla un thriller.
- Qui sap! Però hauríem de tenir presents dos punts. Un, que sento que hauria de conèixer o entendre la zona on passa la novel·la abans d'escriure-hi un crim. El segon, que estic pensant de no passar cap altre hivern allà on visc. I, si acabo vivint aquí durant l'hivern, potser sí que em podria plantejar situar un thriller a Barcelona. (riu)
- Vostè va ser publicista a Manhattan durant més de trenta anys. Per què decideix començar a escriure i deixar la seva feina?
- De fet, quan vaig deixar la meva vida com a publicista no ho vaig fer per ser escriptor. Simplement ho volia deixar i fer coses diferents. Com que no havia treballat mai amb les meves pròpies mans, vaig introduir-me en la fusteria, on hi he estat treballant durant dotze anys. Paral·lelament, vaig començar a llegir novel·les policíaques i em vaig adonar que m'apassionava la novel·la negra. Llavors, tot seguint el consell de la meva dona, em vaig animar a escriure'n.
- A banda de les lectures i de l'impuls de la seva dona, què és el que el va motivar a ser escriptor?
- He descobert que és una de les coses que més m'absorbeix per complet. És increïble! Després d'escriure aquesta darrera novel·la, vaig pensar que potser podria provar de fer alguna cosa diferent, però de seguida em vaig adonar que em sentia completament perdut i inútil. Una mica com David Gurney quan va deixar la policia... Ara que ja he decidit que faria la sisena novel·la, haig de confessar que em sento molt millor.
- Quin consell donaria a algú que vol fer un pas endavant, canviar de vida i dedicar-se a escriure?
- En primer lloc, li recomanaria que continués treballant i que comencés a escriure la seva novel·la. Si no es dóna el cas que la persona tingui una certesa econòmica, és molt important mantenir la feina! Jo li vaig envair la meva primera novel·la a un agent i ràpidament la van vendre a Random House. Però això, tal com em va assegurar ell mateix, no és una cosa que acostumi a passar.
- Comentava que és un gran lector de novel·la negra. Quins són els autors que més el van inspirar per fer el pas a l'escriptura de thrillers?
- Sobretot, com he dit, Arthur Conan Doyle i les històries de Sherlock Holmes, en especial El Gos dels Baskerville. També autors del segle XX, com els californians Raymond Chandler o Ross Macdonald, o alguns britànics com Peter Robinson i, molt especialment, Reginald Hill.
- Què en pensa del fenomen de la literatura negra escandinava?
- No l'he seguit gaire de prop, però sí que he llegit autors com Henning Mankell i l'islandès Arnaldur Indridason.