El periodista Jordi Basté Foto: RAC1El programa 'El Món a RAC1' és el líder matinal de la ràdio catalana segons l'EGM donat a conèixer a principis d'abril. L'espai presentat per Jordi Basté compta amb una audiència de 515.000 oients, 62.000 per sobre del seu competidor més directe, Manel Fuentes, que compta amb 453.000 oients a 'El Matí de Catalunya Ràdio'. En temps de canvis en els mitjans de comunicació, el locutor estrella de RAC1 defensa el model que segueix al seu programa i confessa que, en bona part, és deutor de la feina que fan els mitjans digitals.
-El model d''El món a RAC 1', el considera adaptat als nous temps?
Crec que hem aconseguit adaptar la ràdio al segle XXI. Aquest mitjà ha tingut històricament la camaleònica capacitat d'adaptar-se al que arribava tot que hi va haver apocalíptics que deien que la tele acabaria amb la ràdio i ara diuen que serà internet qui acabarà amb la ràdio. Jo crec que clarament no, però la ràdio el que ha de fer ara és adaptar-se al segle XXI i a aquesta nova manera d'informació. En aquest últim any i mig hem fet un canvi a partir de pensar quin sistema ha d'adoptar la informació a la ràdio per situar-nos on toca. Jo al mati quan em llevo...
-...a quina hora es lleva?
-A les 4.15. I quan em llevo ja connecto el mòbil, per veure si tinc missatges i sobretot per posar-me a mirar les webs, tant dels digitals com de les edicions digitals dels diaris convencionals. I això què vol dir? Doncs que la informació qui me la serveix sou els digitals.
-Les webs ja compten amb això...
Segur, i això fa que t'hagis d'adaptar a la nova realitat. A l'informatiu de les vuit, què és més notícia? Que el senyor director de l'AS critica durament Mourinho en una columna d'opinió o que el Barça va guanyar ahir a la nit per 3-0? Clarament, al segle XXI, el que diu Relaño pel nostre oient té més interès que un resultat que a les nou de la nit ja se sabia.
-Amb tants mitjans costa donar noticies noves?
És que a mi m'agrada que a les vuit del matí cada notícia que dono sigui com un cop de puny, un efecte sorpresa. I a mi no em molesta citar ni a Nació Digital ni a El Periódico, l'Ara, La Vanguardia, l'Sport, la SER, Catalunya Ràdio ni qualsevol altre. Moltes vegades és més notícia la informació que donen altres mitjans, sense por a citar-los, que no pas la pròpia informació que ja ve donada del dia abans.
-Passem del periodisme d'esdeveniments al periodisme d'interpretació?
Segurament. Crec que a les vuit del mati ens hem convertit en una mena de pàgina web informativa, de contenidor de tot el que s'està dient i és pot llegir i es pot escoltar a internet. És la clau de la història. Una crònica de les deu de la nit està caducada, i per culpa del digitals, meravellosa culpa dels digitals que ens ho ha fet dinamitzar-ho molt. Sóc víctima dels diaris digitals, i és magnífic, perquè ens ha posat les piles i ens ha fet créixer com a periodistes.
-Pel seu programa, són tan importants les audiències?
Pel mercat comercial, sí. Per a nosaltres són tres angoixes l'any, era molt pitjor quan feia televisió, que era una angoixa cada diumenge quan feia 'Gol a gol'. Però ens ho mirem 24/48 hores, ens reguem l'ego i tornem a treballar.
-Canvia la manera de treballar per les audiències?
No, en absolut. Faig el programa que m'agradaria escoltar, i amb matisos però el faria igual aquí que a Catalunya Ràdio o a la COM.
-Quin tracte té amb el teu competidor, el Manel Fuentes.
-Bé, correcte. Hi ha una competència evident, però no hi ha cap guerra. A més, cal recordar que he estat més anys treballant allà que aquí, he estat 23 anys a Catalunya Ràdio, allà hi tinc grans amics.
-Doncs així, que li semblen els recents canvis de direcció que hi ha hagut?
És problema seu, aquí sí que no puc entrar-hi.
-Però creu que cal reconvertir els mitjans públics?
Tinc la meva valoració, però crec que no em pertoca opinar sobre l'empresa pública. Crec que tenen uns grans maons per fer una gran ràdio en aquests moments. Tenen bon planter i els avantatges que no tenim a la privada, com gent, unitats mòbils i repetidors.
-Considera vigent el model de tertúlia radiofònica?
Crec que l'hem d'ampliar. Molts el creuen desfasat però s'ho escolten. Si poses una hora i mitja de notícies no t'escolta ningú. Però és que la notícia ja la tens al moment, i si passa alguna cosa ja ho diré. Però no hem de parlar del que va passar ahir. Has de tenir un grup de gent, amb un clima, amb odis i estimes i que diguin coses. Jo estic molt a favor de les tertúlies.
-Un programa matinal crea una mena de culte a la personalitat del presentador. Vostè és conscient que genera molta animadversió?
I tant!
-I com ho gestiona?
A mi si algú no em cau bé, intento evitar-lo, a més, el que em posa nerviós, més aviat em posava, és l'anonimat de la gent que em critica. Penso que cal ser valent i dir el que es pensa, però quan els contestes, aleshores són molt més educats, estiguin d'acord o no. I amb una audiència de mig milió de persones és normal que es generin animadversions.
-L'èxit és que aquesta gent que té animadversió cap a vostè, l'escolti?
Clar. Hi ha molta gent que et diu que no t'escoltarà mai més, i després t'envien un e-mail queixant-se una altra vegada, i és perquè t'ha escoltat, hi ha un cordó umbilical. I jo dic, si no em suportes, talla el cordó. Gràcies a Déu tenim un sector privat i públic de ràdios magnific.
-Cap a on va el programa, quin és el futur?
Ni idea. No se ni quan de temps aguantaré.
-Quan de temps porta amb aquest programa?
Aquesta és la cinquena temporada i jo ho feia per dos anys, però disfruto molt fent ràdio. Ara, quan durarà? Jo tinc data de caducitat i està més a prop que lluny.
-Acabem. Quina és la notícia que li agradaria poder donar en antena?
N'hi ha tantes! Ara tu busques que et digui la independència de Catalunya o la fi de la pobresa al món... De debò que n'hi ha moltes, però la que m'agradaria donar és que Jordi Basté plega de la ràdio havent deixat clar que ho ha fet amb tota l'honestedat i demanant perdó a la gent que no li hagi agradat i que a partir d'ara continuarà fent allò que sempre li ha agradat fer més que ningú, que és escoltar la ràdio.
