La vinculació del món de la ciència amb el III Reich és el tema central de la darrera novel·la de Martí Domínguez, L'esperit del temps (Proa). L'autor s'ha endinsat en un capítol poc conegut de la història del nazisme, la complicitat de molts biòlegs, demògrafs, físics o químics amb el règim nacionalsocialista i les seves pràctiques eugenèsiques. L'obra neix del trasbals que va sentir Martí Domínguez al descobrir que científics rellevants als quals havia admirat van ser col·laboradors entusiastes d'Adolf Hitler. I això en un país punter científicament com Alemanya.

Les falses memòries d'un científic que col·labora amb el nazisme són l'estratègia narrativa que empra l'autor per explicar la història. El protagonista és un etòleg especialitzat en el comportament dels animals, que arriba a la conclusió que quan es produeix un encreuament entre dues races d'animals, el que neix acumula els trets pitjors de cada una. Aquests estudis seran aprofitats pel règim nazi, que prohibirà les relacions entre alemanys i eslaus. 

Excepte aquells que eren jueus o els qui havien tingut una vinculació amb el comunisme, la majoria del món científic alemany va col·laborar en el nazisme. Una de les obsessions del nazisme era ampliar "l'espai vital" d'Alemanya, la sensació que Alemanya vivia constrenyida, limitada, molt més després del Tractat de Versalles posterior a la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. 

L'est va ser el territori més cobejat i es va engegar un programa de repoblament de la població alemanya en els països de l'est. Entre els diversos programes demogràfics duts a terme pel règim de Hitler hi havia la política de natalitat, que volia que les dones alemanyes tinguessin quatre fills. També es va dur a terme un programa eugenèsic sobre la població de l'est amb el pràctic segrest de prop de 200.000 dones per ser inseminades per membres de les SS i els fills dels quals, "híbrids", serien enviats a territoris de frontera. En aquests programes requerien de la col·laboració estreta del món científic.

Col·laboradors necessaris... i entusiastes  

Molts dels científics còmplices no només no van ser castigats després de la derrota nazi el 1945, sinó que van poder reinventar la seva biografia. Alguns van triomfar en la vida acadèmica. El protagonista de L'esperit del temps arriba a ser Premi Nobel... "Tot això et fa preguntar si la catarsi va ser real", va assenyalar Martí Domínguez en l'acte de presentació del llibre als mitjans de comunicació dijous passat. Descobrir aquesta part de la història d'Europa ha colpit l'autor: "Des que he escrit aquest llibre, no soc el mateix". Posar-se en la pell dels personatges és una cosa que li ha costat molt.

Els fets que narra el llibre van succeir. Els personatges esmentats amb noms i cognoms són reals. Només les memòries del protagonista són ficció. L'obra aporta un missatge: "No trivialitzar el nazisme, com succeeix molts cops". "I no ser arrogants -assenyala Domínguez-, no pensar que nosaltres mai podríem caure en una actuació així". I un advertiment inquietant: la sensació de la fragilitat de l'ésser humà i de com de fàcil és a vegades caure en el precipici. Preservar l'esperit il·lustrat continua sent un repte que cada generació ha de renovar, i com apuntava Martí Domínguez, "tenir molt clar que la ciència sense consciència és un perill. És l'esperit il·lustrat, els valors morals, el que ens fa humans".