.jpg)
Fer pedagogia del fet català ha estat un dels objectius de part de la intel·lectualitat catalana de les últimes dècades. La intenció ha estat sempre tendir ponts de diàleg i apropar la realitat catalana a un públic, especialment l'espanyol, que sovint no ha pogut accedir a obres de primera mà. Amb aquesta mateixa intenció arriba al mercat "La cultura catalana", obra publicada en castellà per Editorial Base i dirigida pel catedràtic d'Història de Catalunya Jaume Sobrequés.
Amb la col·laboració de Ferran Aisa i Maria-Lluïsa Pazos, Sobrequés dibuixa els trets essencials de la cultura catalana, des dels seus origens fins a l'actualitat, amb la intenció d'arribar a un públic ampli. "Per als no catalans, el llibre pot constituir un positiu apropament personal a la realitat de Catalunya", escriu Sobrequés en un pròleg en el que intenta explicitar que és el que s'entén per cultura catalana, i es mostra taxatiu pel que fa a la literatura: "Només és literatura catalana la que està escrita en català", fet que fa extensiu a "les obres literàries que s'han escrit en català al País Valencià, o a les Illes Balears, o a la Catalunya Nord, encara que en alguna d'aquestes comunitats molt prefereixin donar-li un altre nom i afirmar que aquest nom designa una llengua diferent al català".
El llibre s'inicia explicant la formació de la llengua catalana i la consolidació d'una cultura específica al voltant d'aquesta llengua, que es desenvoluparà durant l'edat mitjana per passar posteriorment per moments difícils, de plena decadència, fins arribar a la Renaixença. El modernisme i el noucentisme seran els vehicles que utilitzarà la cultura catalana per arribar als temps contemporanis, un cop passades les dictadures. El llibre es clou amb la reconstrucció cultural de l'actual període democràtic.