L’aniversari dels deu anys de la ràdio en línia iCat.cat pot marcar un precedent pel retorn a la freqüència modulada. El Desconcert que es va fer aquest dijous a la sala Apolo va reunir moltes cares de la cultura musical catalana, artistes i periodistes de la cadena pública no van parar de reivindicar la feina feta en aquesta dècada. També des de d’alt: conseller de cultura i director de Catalunya de ràdio es van sumar en la defensa de l’emissora i es van comprometre a lluitar perquè torni a ser una ràdio de veritat.

Un equip de càmeres espectacular i unes pantalles de plasma laterals que servirien per seguir les lletres de les cançons custodiaven la sala del Paral·lel. Tota la petita plantilla d’iCat i molts companys de la televisió i la ràdio públiques estaven allà per celebrar deu anys que no han estat fàcils. El 2012 l’emissora va passar a emetre’s només per internet, la plantilla s’ha anat reduint des de llavors i programes insígnia de la casa, com el Cabaret Elèctric, han passat de ser diaris a setmanals. El Desconcert, així es titulava la festa va voler unir forces amb aquells artistes de l’escena pop catalana amb una relació més íntima amb la cadena.
 
De les promeses del conseller a la foto de família

A les nou i cinc ja hi havia el titular, el conseller Santi Vila comprometent-se a “lluitar perquè Icat torni”. La part institucional ja havia fet la seva part i Mònica Terribas passava a presentar l’únic artista que no havien aconseguit que toqués la cançó d’algú altre, perquè mai ho ha fet. Quimi Portet va interpretar On vas cowboy i va defensar que una ràdio musical pública “és el que es mereix tota la gent jove que fa música en aquest país”. Després d’ell, Joan Colomo ja va començar amb les versions posant-se a la pell d’Amy Winehouse amb Rehab i animant a càntics posteriors de "efa-ema".

Amb tot sobre rodes i la sala gairebé plena, Lluís Gavaldà va fer el Human de The Killers criticant el xiulet que se sent quan es sintonitza l’emissora: “Quan el sento veig el que els importa la cultura, un pito”. Joana Serrat, Pere Jou (de Quart Primera), Caïm Riba, Helena Miquel i un Ramon Rodríguez van continuar la festa, aquest últim amb una versió del The Suburbs d’Arcade Fire molt clavada. L’equip de músics que va acompanyar tots els artistes (format per membre de La Iaia o Gramophones) van demostrar moltes taules.

En la segona part van sortir Xarim Aresté, Núria Graham, Sanjosex, Senior, Jordi Lanuza (Inspira) Le Petit Ramon, Ernest Crusats (La Iaia) Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo) i Roger Mas, que va fer l’Ai Dolors dels Manel en un dels punts àlgids de la nit, quan la gent ja no mirava el teleprompter. Per acabar Jaume Pla – Mazoni – va dir que “no seria aquí si iCat no hagués confiat en mi des del principi”, abans de cantar Here Comes Your Man dels Pixies gairebé igual que Frank Black. La foto final, amb tots els protagonistes ballant i rient mentre sonava una de les cançons que va popularitzar més iCat (el No tinc temps de Mazoni), feia ser optimista respecte el futur que li espera a l’emissora.