«La intel·ligència artificial qüestionarà el periodisme si no la podem fiscalitzar»

Carme-Ferré Pavia és professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i una de les impulsores del grup de recerca especialitzat en periodisme i responsabilitat social

Publicat el 06 de maig de 2023 a les 16:00
La crisi dels diaris de paper, la irrupció dels diaris digitals i, posteriorment, la de les xarxes socials i en l'actualitat la intel·ligència artificial. El periodisme està patint una metamorfosi en les últimes dècades, pràcticament de forma continuada, i que l'obliga a reinventar-se. Enmig d'aquests canvis, el 2009, va néixer el grup de recerca en Comunicació i Responsabilitat Social ComRess-Incom de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que dirigeix i va ajudar a impulsar Carme-Ferré Pavia (Alcanar, 1969).

Un grup que analitza "no només l'ètica periodística sinó també les empreses" del sector i compta amb diferents línies d'investigació: ètica en la comunicació, l'espectacularització de la informació i la seva qualitat, la visibilització de temes socials i les xarxes, entre d'altres. Ferré Pavia, amb mirada crítica, sense caure en l'apocalipsi, tal com diu, posa al gremi una estona davant del mirall:

- Per què neix un grup d'aquestes característiques?

- No som un bolet solitari que sorgeix del no-res. A Amèrica Llatina ja hi havia iniciatives, però entre 2007 i 2008 la idea va agafar cos aquí. Ens vam adonar que els mitjans parlaven de les vulneracions ètiques de les companyies, va haver-hi grans escàndols als 80 i 90, que van posar el pòsit d’aquesta preocupació actual o més contemporània, però no parlaven de la seva responsabilitat com a empresaris, quedava una mica amagat. És cert que el grup té línies d’investigació obertes, però la principal característica són els temes socials i la predilecció per la recerca aplicada amb contingut d'aquest tipus.

- Imagino que les xarxes socials eclipsen bona part de la feina.

- Vinc de fer la meva tesi de la història de comunicació i, com en tot, hi ha de tot. En el tema de les xarxes no pots estar ni a favor ni en contra. Existeixen i no pots ser ni apocalíptic ni un integral. Tenen capacitat de mobilitzar? Sí. En un 100%? No. Que hagués estat, per exemple, del procés independentista sense les xarxes? És una eina mobilitzadora, però més del 70% del contingut apel·la a l'emoció. I això em sorprèn.

- Per què?

- Hem fet l'anàlisi de Facebook en diferents sentits, amb el Black Lives Matter, el moviment independentista i la crisi de la Covid al Líban; el de Twitter amb la crisi dels immigrants veneçolans que arriben a Colòmbia... També tenim un article encallat a la revista First Monday, del qual, crec, ningú ha estudiat. Es tracta de la prèvia a la declaració de l’estat d’alarma, cap a finals de 2019, quan el coronavirus estava a la Xina i aquí no fèiem res. Va passar que durant uns dies va haver-hi negacionisme polític perquè no volien cancel·lar el Mobile World Congress. I els primers dies de març de 2020 es deia que hi havia “infodèmia i no pandèmia”. Se’m van posar els pèls de punta.

[blockquote]"Twitter concentra el discurs d'odi contra la immigració"[/blockquote]
- Hi havia epidemiòlegs que relativitzaven la situació i ho comparaven amb un "refredat".

- Hi ha hagut molt de seguidisme, rumors, fake news... Però en aquest maremàgnum de les xarxes això es va colar. El que hi havia era una pandèmia per gestionar. Vam analitzar 15.000 piulades, d’entre desembre de 2019 i primers dies de març de 2020, i vam trobar molts atacs a la immigració, rumors i no tantes fake news. I vam trobar molts missatges difícils de codificar, que no es podien verificar, no trobàvem la manera de contrastar-ho, eren al voltant d’uns 500. És un percentatge petit, però molt significatiu. I això pot passar automàticament, fent difusió d’una opinió i especialment a Twitter, on es concentren molts haters.

- Per què està encallat aquest estudi?

- No vull fer la cançoneta de "pobrets de nosaltres". L’avaluació que els acadèmics tenim de la recerca està basada en publicar en llocs que estan ben considerats per plataformes que ho reconeixen. I aquestes com més rebutgen, estan més ben considerades. No som els únics, però ja fa més d’un any que esperem que tingui sortida.

- Li reprenc el fil de les xarxes socials.

- És una eina de mobilització, com et deia amb el Black Lives Matter i el procés a Facebook; a Instagram hi ha polítiques públiques amb la difusió d’hàbits saludables i Twitter concentra el discurs d'odi contra la immigració. Estem examinant l'ús de les xarxes amb diferenciació entre homes i dones per si es reprodueixen rols d'estereotips.

[blockquote]"En l'actualitat, no hi ha notícia, hi ha titulars enganyosos i la diferència entre un mitjà i l'altre no la veus"[/blockquote]
- I la irrupció dels diaris digitals, en quin grau ha perjudicat o millorat la bona pràctica periodística?

- Els diaris digitals han copiat l’estructura dels tradicionals: capçalera, portada, seccions... Al principi, hi havia la fantasia que es trencaria amb la piràmide invertida i que no s’haurien de construir les notícies amb la informació més important al principi. Els tradicionals, per la seva part, també han agafat característiques dels virtuals perquè volen la viralitat. Hi ha hagut un transvasament de característiques.

- La dictadura del clickbait.

- El titular ha de tenir paraules que siguin indexables perquè et busquin o l’algoritme t’ha de trobar. Les notícies, per contra, s’han fet més curtes, el consum és més ràpid, el títol ha de ser molt clar i la informació ha d’estar al principi. Ara bé, hi ha mitjans que busquen el clickbait i és molt fàcil, entres a Google a cercar una recepta i el primer que se t’obre són informacions de la Shakira, l’Obregón i la família reial... No ho he buscat i em ve. El que vull dir és que en aquests temes no hi ha notícia, hi ha titulars enganyosos i la diferència entre un mitjà i l’altre no la veus. Ara sí que s’ha produït el trencament de la piràmide invertida. A més, textos mal redactats i traduccions literals del castellà que sembla impossible que siguin veritat.

- El periodisme ha d'evolucionar amb els temps.

- L’hem d’adaptar, evidentment. S’han de fer peces curtes, atractives, amb ganxo d’indexació perquè no hi ha més remei, perquè et mous en un ecosistema amb una competència brutal. Fins aquí, d’acord. És acceptable. Ara bé, ha d’haver-hi unes línies vermelles que cal elevar, s’ha de pujar el llistó. De vegades, es fa trilerisme informatiu pur i dur.
 

La professora de la UAB a les icòniques columnes Foto: Albert Hernàndez


- Torno a l’aparició i l'explosió de digitals. Ha afectat aquestes línies de treball del grup: espectacularització, qualitat de la informació...

- Sobre l’espectacularització s’ha estudiat més la televisió, perquè té més impacte i, personalment, també he analitzat l’info entreteniment. Vam fer una recerca el 2006, amb Catalina Gayà, sobre el Polònia de TV3 i ens van sortir resultats interessants com ara, que generava engagement amb la política, relaxava l’ambient polític i es llegia com un format de llibertat informativa. Va tenir com a resultat que la gent no polititzada el percebia amb humor i desacomplexat, mentre que els altres, els polítics, eren més crítics.

- Un dels últims treballs de Comress-Incom ha estat examinar la relació TikTok i el canvi climàtic.

- Si volem arribar als joves, què estudiem? TikTok és l'eina que estava creixent més, almenys fins ara ha estat així. Amb el tema del canvi climàtic hem de trobar una manera de comunicar que no sigui catastrofista i no generi angoixa climàtica i que pugui generar certes accions. I això també passa pels científics, que en faran difusió, i la classe política, que després ha de passar a l’acció. Hi ha dues coses que m’importen: l’action gap, quan es passa de la comunicació a l’acció, i com podem pressionar i fiscalitzar a qui ha de prendre les decisions polítiques, que és on s’encallen molts projectes.

[blockquote]"En la redacció de notícies ha d'haver-hi unes línies vermelles que cal elevar, s'ha de pujar el llistó. De vegades, es fa trilerisme informatiu pur i dur"[/blockquote]
- Quina lectura fa que en l'actualitat pràcticament no hi hagi cobertura de desnonaments?

- Aquest tema ha experimentat un canvi i en l’actualitat no es va cobrir si no hi ha molta gent, és un edifici o un immoble emblemàtic. A més, també n’hi ha pocs en comparació amb anys enrere, ja sigui perquè la gent marxa dels pisos o hi ha algun altre tipus d’acord.

- I com afronta el grup l'aparició de la intel·ligència artificial amb el xat GPT d'abanderat?

- És un gran meló i no es limita al xat GPT, hi ha moltes més eines. I l’acadèmia ja ho està qüestionant. Suposarà un dilema: o haurem de tornar a coses molt rudimentàries o assumir que el nostre paper serà només d’editors. O tenim un marge d’intervenció que fiscalitzi la intel·ligència artificial o això acabarà qüestionant el periodisme.

- Per tant, necessitem lectors crítics.

- Sense ànim de ser apocalíptica, i mantenint-me coherent, però ja hi ha màquines. Ja s'està fent. El que et deia de les traduccions literals de textos en castellà, d'aquells que atempten contra el català.