El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) ha inadmès la querella presentada pels exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la magistrada que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern aragonès. Els querellants van argumentar que càrrecs municipals i del govern van induir la jutgessa a executar forçosament la sentència, però els magistrats apunten que aquesta "va actuar legítimament donant compliment a l'ordre de jutjar i executar el que s'ha jutjat", i que no va cometre cap delicte de prevaricació. El TSJA afegeix que davant la falta de fonaments examinarà si hi ha abús de dret o mala fe processal en els querellants.
En l'escrit, el TSJA també desestima donar llicència a l'Ajuntament de Sixena perquè inici un procediment penal per delictes d'injúries i calúmnies contra els exconsellers. L'alt tribunal apunta que la magistrada "no només va actuar legítimament en l'exercici de la seva funció" a l'hora d'executar forçosament la sentència, sinó que "va respectar i va donar compliment" a l'ordenat per la llei d'enjudiciament civil. "En contra del que exposen els querellants, no s'observa l'existència de cap delicte", insisteix en la resolució. Així mateix, el TSJA adverteix que "examinarà "si ha existit abús de dret o mala fe processal per part dels exconsellers davant "l'absoluta falta de fonaments" sobre l'existència dels delictes que s'imputen als querellats.
Què deia la querella?
La querella estava impulsada per l'advocat i exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas. Un dels elements més cridaners és que la prohibició del referèndum de l'1-O era un argument per intentar aturar el trasllat de les obres. L'equip legal es basava en l'article 13 de la llei d'enjudiciament criminal, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va utilitzar per intentar aturar la votació, tot i que no se'n va sortir. En tot cas, aquest argument podia servir ara perquè les forces de seguretat evitessin l'execució de la sentència, ja que els querellants entenen que es podria causar un "dany irreparable" sobre les obres. Cuevillas ja preparara un recurs de súplica com a pas previ al Constitucional.
La querella, de 32 pàgines, apuntava a Rocío Pilar Vargas Magallón, la jutgessa que ha ordenat el retorn de les obres a Vilanova de Sixena. Ara bé, també apuntava contra els responsables del govern de l'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena que van interposar la demanda pel retorn de les obres. Segons la querella, aquesta identificació l'havien de fer totes dues administracions. Es tractava d'una querella criminal per presumptes delictes de prevaricació i contra el patrimoni històric i bevia d'un manifest impulsat per aquests mateixos consellers de Cultura, i que en aquell moment van signar també els exconsellers Santi Vila, Caterina Mieras, Joan Guitart i Mariàngel Vilallonga.
