
La nina d'Annabelle, un personatge molt i molt inquietant. Foto: Annabelle
Tothom esperava l'arribada de la nina d'Annabelle, que prometia espants, crits i dues hores de patiment. Però la seva estrena ha generat més xiulets que aplaudiments entre els assistents a l'Auditori del Festival de cinema de Sitges, on les opinions es mostraven majoritàriament decebudes pel resultat final.
Dirigida per John R. Leonetti, el film de terror, que arriba aquest mateix divendres als cinemes, és una preqüela de The Conjuring (Expediente Warren, dirigida per Jame Wan). Tornen, doncs, el diable, els dimonis i la nina que tant va esglaiar en el pròleg d'aquella primera pel·lícula. Sense allunyar-se gaire del guió més previsible, la història aconsegueix el que es proposa, i d'això no hi ha dubte: fer por i aconseguir una tensió constant. Entre els mèrits, cal descatar una elegància que ja voldrien moltes altres pel·lícules de molt més pedigrí i un sentit de l'humor servit en comptagotes, però eficient i molt reconfortant.
El Festival de Sitges ha inclòs la cinta a la secció Oficial Fantàstic Especials i la nina autèntica de la pel·lícula es pot visitar aquest dimecres en un espai del certamen al mateix Hotel Melià.
La projecció d'aquesta nit comptarà amb la presència de l'actriu protagonista Annabelle Wallis, que interpreta a Mia, i el guionista del film Gary Dauberman.