L'eclosió de la intel·ligència artificial i els seus riscos, potencialitats i regulació s'han convertit en un tema de debat recurrent. Recurrent i també necessari. I hi ha àmbits en els quals el seu impacte pot ser més rellevant que en d'altres. Un dels sectors on més es fa i es farà notar és al dels mitjans de comunicació. Sobre això han debatut aquest divendres, convocats per l'Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED), experts i representants de les principals capçaleres del país. S'hi han sentit diversos accents i preocupacions, però la coincidència generalitzada ha estat que la IA ja està dotant els mitjans de noves eines per millorar els continguts i atansar-se de forma més eficient als lectors.

Patrícia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la UAB, experta en ètica, IA i comunicació, hi ha posat una visió més humanista, i Charlie Beckett, director del think-tank Polis i del seu projecte JournalismAI de la London School of Economics and Political Science, ha situat el marc general de potencialitats que ofereix a les redaccions. Les experiències més aterrades han arribat a càrrec de David Corral, responsable d’innovació de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), i de Raül Menéndez, del departament de desenvolupament de producció i gestió de continguts de la CCMA. Aquest últim ha explicat algunes eines que estan ultimant com ara assistents per facilitar l'edició de SEO, traduccions o enllaços a les informacions.

De les ponències n'ha quedat la idea que el camp per córrer és extens i que la IA de nova era, amb el Chat GPT i altres eines que s'han fet populars el darrer any, just comença a treure el cap a les redaccions. És un llenguatge evolutiu que intenta atansar-se tant com pot al pensament humà, però que Ventura ha recordat que mai tindrà "la computabilitat de la intel·ligència humana" perquè les persones "no són només dades". 

[noticia]265988[/noticia]
Beckett, que també ha demanat un acostament ètic per corregir els biaixos en forma de discriminació a determinats col·lectius i desinformació, ha fixat amb claredat l'impacte positiu que la IA tindrà a les redaccions. Com a guanys ha assenyalat l'eficiència en la codificació, les noves i millorades eines en traducció o formats, nous productes per al públic com els xatbots per les cerques i serveis del mitjà, noves maneres de combatre les fake news, o alliberar recursos humans a les redaccions per dedicar-los a fer temes amb més profunditat.

L'última ponència ha estat una taula rodona entre representants dels mitjans. Hi han participat Albert Sàez, director d'El Periódico, Anna Sàez, nova directora de Segre, Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, Marc Basté, editor de Nació, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa i vicepresident de l'ACED, i Esther Vera, directora de l'Ara. Conduïa la conversa el director d'El 9Nou, Agustí Danés. De la intel·ligència artificial s'ha passat al debat de com aquesta serà compatible (i com pot ajudar) a la viabilitat dels diaris, especialment els que tenen edició de paper, que en els darrers anys han patit importants descensos en vendes, castigats també per la desaparició dels punts de venda. 

Els canvis que vindran, també per part d'empreses com Google, que han estat clau en la distribució de continguts dels darrers anys, seran el gran repte, segons que han assenyalat. El to ha estat constructiu perquè la tecnologia, com l'exigència de més transparència o el servei que poden fer les mètriques, faciliten l'accés a la informació i a nous públics. "Està bé que no sempre que ens trobem per parlar dels diaris sembli un enterrament de tercera", ha ironitzat Danés per tancar el debat. 

La jornada, que han acomiadat la presidenta de l'ACED, Beth Codina, editora del 9Nou, i Oriol Duran, secretari de Mitjans del Govern, s'ha celebrat al BAU de Barcelona i ha estat possible també gràcies a la col·laboració de la facultat de comunicació de la UVic-UCC.