Alguns dels darrers exemplars de la revista 'Saó', degana de la premsa en català al País Valencià que podria desaparèixer després de 35 anys Foto: ACNLa revista 'Saó' podria deixar de publicar-se després de 35 anys. La capçalera degana de la premsa en català al País Valencià travessa per moments crítics derivats de la davallada en publicitat i en ajuts públics, afegits a les poques però fidels subscripcions amb què compta. El seu director, Vicent Boscà, ha explicat a l'ACN que després de veure's "en una cruïlla de camins que abocava directament al seu tancament", 'Saó' pot dir hores d'ara que continuarà publicant-se fins a finals d'any. La crida feta per la revista ha donat els seus petits fruits aconseguint més subscripcions i una lleugera injecció de publicitat, però el futur continua sent incert.
Sorgida a l'entorn del moviment eclesiàstic progressista i nacionalista, 'Saó' va veure la lluny l'any 1976 com a resposta d'un sector crític amb el poder i amb la jerarquia de l'església del moment. Arrelada en els postulats del Concili Vaticà II, la seva singularitat rau en què és fundada per sectors progressistes catòlics fermament compromesos amb la recuperació cultural i lingüística del País Valencià en la línia del nacionalisme inspirat en l'obra de Joan Fuster.
El seu nom i el seu prestigi al llarg dels anys ha fet que hi col·laborin personalitats com el mateix Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Andreu Alfaro o Lluís Alpera, entre altres.
Sense ajut institucional
El consell de redacció, integrat per 12 persones que treballen de manera desinteressada així com els seus col·laboradors, integren la plantilla que fa que 'Saó' pugui continuar endavant. Un miler de subscriptors i algunes poques pàgines de publicitat financen les despeses de publicació i enviaments.
Vicent Boscà assenyala que gràcies a la campanya engegada fa uns mesos la capçalera ha pogut reunir pressupost per sobreviure fins a final d'any quan tot feia pensar que potser després de l'estiu 'Saó' desapareixeria. La revista compta amb un centenar més de subscriptors i ha aconseguit més publicitat però segons apunta Boscà el moment continua sent difícil.
La manca d'ajuts públics per part del govern valencià no fa que la situació millori. "Per alguns fem massa olor a ciri per altres som massa rojos", remarca Vicent Boscà de manera sarcàstica. Boscà afegeix entre riures que "l'aportació de la conselleria de cultura i educació es resumeix en un número rodó: el zero" i assegura que entén que la revista pugui molestar perquè "no callem i diguem sempre la nostra".
Renovació dels lectors
El director de 'Saó' assenyala que malgrat tot, la revista continua "treballant i il·lusionats" amb el compromís que dóna ser la degana en català al territori. Aquesta aposta i la confiança en el futur passen per una renovació dels lectors, apropant-se a un públic més jove. La capçalera disposa d'una nova pàgina web on actualitza continguts i ofereix algun per a la consulta. També ha entrat fa pocs mesos en les xarxes socials com Facebook i Twitter per fer-se més present, i ha iniciat una secció de música en valencià, entre altres propostes.
"Estem continuant amb el camí iniciat fa molts anys però amb una economia de guerra que ens permeta garantir el futur", explica Boscà, que lamenta que la revista hagi hagit d'ajornar la publicació de llibres o els premis que organitzava.
En relació amb el futur, Vicent Boscà però es mostra moderadament optimista. "Jo confie, perquè hi ha gent que t'adones que està aquí i perquè és probable que a les autoritats valencianes els entre el coneixement o se'ls traga la por, jo crec en la llibertat i la practique, per això és probable que això puga passar", conclou.
