El mateix dia que s'ha sabut que el català, el basc i el gallec es podran utilitzar al Congrés a partir de la setmana vinent, arriba una altra bona notícia sobre el català. I en un àmbit tan rellevant com el dels estudis superiors. La Universitat de Barcelona s’ha adherit a tots els principis i recomanacions que estableix la Carta Universitària de la Llengua. Aquest document, aprovat per unanimitat pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, suposa un pas decidit per a l’avenç social de la llengua pròpia a la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat.

La UB ha fet de la plena normalització lingüística un dels senyals de la seva actuació. Va ser la primera a complir la normativa que exigeix el coneixement de la llengua catalana per part del professorat. Fins a 1.500 professors de la UB es van acreditar en català en menys d'un any, com va avançar Nació. També ha posat en marxa el Pla d'acollida lingüística d'estudiants estrangers i ha doblat en un any el nombre d'estudiants que es matriculen en cursos de català. 

Al subscriure la Carta, la UB s’adhereix als set principis de la Carta Universitària de la Llengua i es compromet a aplicar les quaranta-cinc recomanacions que s’hi detallen. Si bé el document recull la possibilitat d’una adscripció variable, la UB ha decidit aplicar-les totes. "La Carta és plenament coherent amb la política lingüística de la UB. Com a membres de la Xarxa Vives d’Universitats, i com a universitat compromesa a fer del català una llengua de prestigi universitari, assumim la totalitat de les recomanacions", ha explicat el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB, Jordi Matas.

[noticia]262540[/noticia]
La Carta Universitària de la Llengua estableix una declaració de principis basada en el català  com a llengua comuna de les vint-i-dues universitats que componen la Xarxa. En concret, els set principis de la Carta fan referència al català a les universitats com a llengua d’ús institucional; llengua de gestió; llengua de docència; llengua de recerca; llengua de publicació; llengua de comunicació i divulgació del coneixement, i llengua d’internacionalització.

El document esdevé un marc per, mitjançant principis, recomanacions i indicadors, fer el seguiment de la política lingüística, sempre tenint en compte el marc legal dels diferents territoris del domini lingüístic. La Carta ha de permetre particularitzar estratègies i encarar reptes com ara la transformació tecnològica, el multilingüisme o la globalització. "Es tracta d’una fita històrica que culmina tot un esforç de consens per fixar un marc d’usos lingüístics orals i escrits de la llengua", apunta Jordi Matas.