No és gens casual, ni molt menys, que sigui aquest llibre qui doni la benvinguda a la nova mostra temporal del Museu barceloní. És aquesta fascinació per la mort el que explica la importància cabdal d'Osiris, una deïtat transcendent i popularíssima que ho fou, justament, perquè donava respostes a l'arribada indefugible de la mort. Perquè, des que el temps és temps, la gran pregunta de totes les civilitzacions és i ha estat saber què hi ha més enllà de la vida.
Per a milers d'egipcis, Osiris va ser la resposta, tan necessària com ineludible. Convertit en una de les divinitats més populars, va ser peça fonamental de l'imaginari de la civilització, esdevenint, també, el déu de la fertilitat i de la terra. "Tan aviat com Osiris fou rei dels egipcis, els alliberà d’una vida indigent i salvatge, mostrant-los els fruits que dóna la terra, promulgant lleis i ensenyant-los a honrar els déus", deixà escrit Plutarc.
La demostració de la vida més enllà de la mort
El mite, un dels més coneguts de la història de l'Antic Egipte, explica com Osiris, casat amb Isis, és assassinat pel seu propi germà (Set), que viu corsecat d'enveja per les bondats d'una parella convertida en estendard de la intel·ligència i la generositat. Després de la mort del seu espòs, Isis emprèn una incansable lluita per restaurar el cos d'Osiris i aconsegueix concebre un fill amb ell un cop traspassat i "reconstruït", cosa que provoca la posterior mitificació del seu fal·lus –l'única peça de l'engranatge que no aconsegueix recuperar, devorat per un peix–. Osiris també passa a ser el "rei primordial" d'Egipte que, en ser succeït pel seu fill Horus, va instaurar la norma dels drets de successió al tron.
«El llibre dels morts» exposat a l'Egipci, amb la Biblioteca al darrere Foto: Esteve Plantada
La història de seguida va arrelar entre la població de l'Antic Egipte, perquè va construir un relat on es demostrava que després de la mort era possible gaudir d'una nova vida, i que la clau era la momificació, "que manté el cos totalment intacte –explica Gonzálvez– i permet que l'ànima entre i surti quan vulgui". En aquest sentit, l'exposició compta amb el gran reclam d'un sarcòfag de fusta d’època ptolemaica (segle III aC), fins ara inèdit al Museu Egipci, amb un "portador" anomenat Unnefer, "l'ésser perfecte". Justament, aquest és un dels epítets que solien acompanyar les mencions que es feien a Osiris, un nom que deriva, molt posteriorment, en el nom català –i d'arrel grecollatina– Onofre.
Una exposició que es capbussa en l'univers d'Osiris
L’exposició, que es pot veure fins al 30 de juny, mostra 35 peces, entre estàtues, amulets, esteles, uixebtis i ceptres i ens capbussa en l'univers i la figura d'Osiris, especialment en els quefers rituals. Organitzada pel Museu Egipci de Barcelona, la mostra exhibeix peces originals de la col·lecció de la Fundació Arqueològica Clos i inaugura aquest nou espai expositiu –menut, però de recorregut molt agradable– i "que permetrà canviar i presentar una nova exposició temporal cada sis mesos", amb l'objectiu de "dinamitzar l'oferta" a partir d'un programació prèviament dissenyada.
La nova programació de la Fundació inclourà, en un futur, exposicions sobre la vida quotidiana a l'antic Egipte, la relació entre Egipte i Roma i altres temes cabdals de l'art i la cultura egípcia, com la momificació, amb Osiris com a gran iniciador. Totes elles comptaran amb peces provinents de la col·lecció d’arqueologia egípcia de la Fundació Arqueològica Clos i de cessions d’altres entitats egiptològiques fruit de diversos acords de col·laboració amb el centre.
Luis Manuel Gonzálvez, conservador de l'espai i comissari de la mostra, en una visita amb periodistes Foto: Esteve Plantada
