Ramon Faura és un músic amb llarga trajectòria musical. Fa anys liderava els funkies Azucarillo Kings i més cap aquí ha posat veu al rock primitiu dels Macho, però el seu projecte principal i personal és Le Petit Ramon, formació amb la que acaba d'editar 'Senyores, senyores, senyores' (Le Chien Malade, 2015), un disc doble i electrificat que respon a una necessitat del propi músic. "Em venia de gust fer el salvatge", assegura, i per això s'ha tret de la màniga un treball electrificat -junt amb els Waldorf Astoria com a banda- amb el que deixa aparcada la fase acústica dels darrers discos.

Aquest mateix divendres Le Petit Ramon presenta 'Senyores, senyores, senyores' a La 2 de l'Apolo (21.30h, 12€), en un concert que el cantant garanteix que serà "festiu", amb la voluntat que la gent "balli, cridi i es diverteixi".



-Perquè un disc doble?

-Per vàries raons. Perquè he estat un temps ocupat amb Macho i altres projectes i se m'ha acumulat material; perquè he recuperat cançons que tenia d'abans i que en l'anterior format no funcionaven i ara sí; perquè he fet cançons noves; perquè hi havia cançons que vam fer amb Macho que no acabaven de quallar; i perquè treure un doble m'ha semblat un suïcidi comercial interessant en un moment en que tot es consumeix en una setmana i tot s'esgota de seguida per reivindicar l'ambició d'altres èpoques. Em venia de gust no posar-me cap límit.

-En aquest disc hi ha un canvi de format de banda important.

-Sí, fins el 2011 tenia format de trio acústic, amb violoncel i percussions, amb una base més folk, i tot i que fèiem alguns temes de garage i rock'n'roll no funcionaven igual. Ara la cellista ho ha deixat i tenim un format de banda elèctrica que em permet atacar d'una altra manera.

-El grup Macho ha quedat aparcat?

-Aparcat és la paraula. No ho hem deixat, dos membres del grup han enregistrat aquest disc i un seguirà en els directes. El que passa és que Macho el vam muntar per passar-ho bé precisament en el moment que Le Petit Ramon era més acústic, ara en canvi no hi ha pressa per recuperar-ho, però mai se sap.

-Està en algun altre projecte?

-Tinc dues coses pendents. Preparem la celebració dels cinquanta anys del 'Rubber soul' de The Beatles amb gent de Carrots i altres grups per fer un concert, i també tinc una idea a partir d'una col·laboració que vaig fer en un projecte de cançó francesa on vaig fer versions de Boris Vian i quan pugui vull provar més coses en aquest sentit.

  -De fet el nom artístic el té en francès.

-Sí, i no és per casualitat, perquè la cultura francesa sempre m'ha interessat, de fet a arquitectura vaig fer la tesi sobre Versalles i he estudiat filologia francesa. Potser faré versions de Serge Gainsbourg, Georges Brassens, Boris Vian...

-Tornem al disc. Com és que el titula 'Senyores, senyores, senyores'?

-És una conya amb l'Elvis Presley i el seu 'Girls, girls, girls', que és un disc d'uns anys en que la música era més salvatge. Fins i tot noms consagrats com Elvis o Beatles feien coses rares. És un moment molt interessant i més lliure que ara. A més és la meva música de l'ànima, amb la que em vaig criar i vaig créixer i aprendre. A més, la majoria de lletres parlen de la ficció sexual o amorosa, totes parlen de dones.

-Pel que fa a la sonoritat, li venia de gust agafar la guitarra elèctrica?

-Sí, és un disc més visceral, tot i que hi ha alguna acústica. Abans tenia la limitació que al ser tres si s'aturava la guitarra tot dequeia, i ara és diferent, em puc plantejar d'una altra manera i fer cançons de 'one, two, three, four'.

-En definitiva, volia fer més el salvatge.

-Sí, volia fer més el salvatge.

-Estrena el disc aquest divendres a La 2 de l'Apolo.

-Sí, hem fet tota una feina de passar el disc al directe, perquè molta part la vam gravar abans de l'estiu i ara ha calgut preparar el directe i fer una tria de les cançons, perquè n'hi ha moltes de noves. En directe mantenim la part més animada i als assajos hem arribat a tocar-les totes empalmades, però no crec que en concert ho fem així. De tota manera la idea és que la gent balli, cridi i es diverteixi. Serà molt festiu.