Dona. Gitana. Sense estudis. No sol ser per protagonitzar una bona notícia quan una ciutadana amb aquest perfil surt als mitjans. I moltes són objecte de congressos, però tampoc solen tenir-hi veu. Aquestes altres dones, però, han capgirat aquests costums a Barcelona: Diumenge acaba el primer congrés internacional de dones gitanes. Més de 300, d'arreu d'Europa, han compartit experiències d'èxit educatiu, d'ingressos en el món laboral o de feminisme dins el seu poble. Tot sense perdre les arrels. 'Estudiar, treballar, estar immers en la societat majoritària no vol dir deixar de ser gitana, al contrari. Et creus més allò teu', defensa Ana Contreras, la presidenta de l'entitat que ha promogut el congrés.

Un museu sol ser un indret silenciós, circumspecte. Però divendres a la tarda se sentia molt de xivarri a les portes del Caixaforum de Barcelona. Davant l'edifici, a les terrasses de dos busos turístics, desenes de dones picaven de mans rítmicament. Eren algunes de les participants en el primer congrés internacional de dones gitanes, que s'acabava d'estrenar, i que ha organitzat l'Associació de Dones Gitanes Drom Kopar Mestipèn i el departament de Governació amb el suport de diverses entitats i administracions.

Aquestes dones, vingudes de diversos llocs dels Països Catalans, però també d'Euskadi, Portugal, del Regne Unit, de Macedònia, de França, de Grècia, de Romania i d'Ucraïna, entre d'altres països, acabaven d'inaugurar el congrés amb una taula rodona que les havia convidades, en una ronda de micròfon obert, a proclamar els seus somnis.

La taula era un exemple de la diversitat de dones que s'han donat cita aquest cap de setmana a la capital catalana. Al costat de Roser Carmona, una jove membre de l'entitat organitzadora, gitana d'Andorra i universitària a Barcelona, seia Virginia de Jesús, una dona gran portuguesa sense estudis, vestida estrictament de dol per la mort recent de l'home amb qui s'havia casat pel ritus gitano.

Els somnis que van proclamar unes i altres, però, no eren tan diferents. Estudiar, treballar, no haver d'estar sotmeses al marit -"no estar sempre sota del gitano, sinó al seu costat", com va proclamar una d'elles -era una aspiració comuna. I poder-ho fer sense perdre les arrels, també. "Jo he anat a l'escola, però segueixo sent gitana", deien algunes.

El congrés s'ha dissenyat per compartir no tant els problemes sinó les estratègies per solucionar-los. Amb tot, Contreras concedeix que ser dona i gitana encara suposa en masses ocasions patir una doble discriminació. 'Per la meva filla vull que ser dona i gitana sigui una suma, i no una resta', va proclamar ella a l'obertura de la trobada.