14
de desembre
de
2016, 17:06
Actualitzat:
17:26h
Fa cinc anys que Núvol, el digital de cultura fa feina a la xarxa, ja sigui difonent idees, donant visibilitat a autors, acarant opinions o bé propagant obres d'art que mereixen ser propagades. La tasca feta és innegable, com demostra un immens arxiu de 16.000 articles i els prop de 2.000 col·laboradors que hi han passat en algun moment o altre. L'inici de la celebració –de l'efemèride i de l'excel·lent salut del mitjà– ve acompanyat d'un salt al buit que subverteix el trajecte habitual d'aquests temps on el paper viu èpoques magres: la publicació de Shakespeare. Versions a peu d'obra (Biblioteca del Núvol, 2016), una obra que enceta una nova via en forma de col·lecció.
"Aquest volum és el primer dels actes de celebració que vindran", explica Bernat Puigtobella, editor i responsable de Núvol. "Tenim una voluntat de provar, de fer el camí invers que han fet molts mitjans". En aquest sentit, el llibre dóna visibilitat a algunes de les coses que sovint passen massa desapercebudes als espais informatius de caire més generalista. "Els traductors, per exemple", afirma Puigtobella. "Aquest llibre, com a punt de partida, ens semblava una manera contundent de començar: agafar el millor autor de la literatura occidental a través d'un traductor excepcional".
Joan Sellent ha estat l'encarregat d'adaptar onze obres traduïdes del dramaturg anglès, cinc d'elles inèdites. "Totes han estat fetes per encàrrec", tal com subratlla Puigtobella: "Quan Lluís Homar li va encarregar la traducció del Hamlet que es va estrenar l'any 1998, va ser tot un èxit". La seva adaptació va agradar tant que la gent de teatre li va començar a fer d'altres peticions. Amb tot, aquella no va ser la primera obra de Shakespeare que encarava. "La primera traducció que vaig fer va ser per a la versió catalana de Molt soroll per no res (1993), la pel·lícula de Kenneth Branagh.
Un testimoni de vint anys de Shakespeare a Catalunya
D'aquella primera temptativa fins a arribar al recent Ricard III, que s'estrenarà el proper 2017 i "de nou amb Lluís Homar com a protagonista", un fet que Sellent aprofita per remarcar la importància dels actors –el tercer agent del procés creatiu–. "Al final del llibre hi ha un apèndix amb totes les notes d'estrena. Estic molt agraït als actors, perquè m'han permès fixar els textos i que passessin el filtre de l'oralitat". Sellent no dubta en assegurar ells, els actors, també són coautors d'aquest volum. "De fet, el llibre és un compendi del que ha estat Shakespeare en els darrers vint anys a Catalunya".
Un volum que també testimonia vint anys de paladejar la llengua d'un autor immortal. "En tot aquest temps, l'objectiu no ha deixat de ser el mateix: popularitzar teatre de Shakespeare", assegura Sellent. Fer-lo entenedor i de fàcil accés sense perdre ni un bri de l'extraordinària riquesa lingüística i literària. "No podem oblidar que els textos van ser concebuts per ser transmesos, de viva veu, en un escenari". Això comporta "usar paraules que no posin entrebancs a allò que s'ha de dir, sense anar en detriment de la complexitat dels missatges". Per fer-ho possible, Sellent ha tingut en compte les traduccions de Josep Maria de Sagarra, les de Salvador Oliva i també una versió "extraordinària" que Gabriel Ferrater va fer de Coriolà.
Cinc anys de feina al Núvol
L'abril del 2017 farà cinc anys que Núvol entrava en funcionament. "El balanç del projecte és molt bo, hem consolidat un model de col·laboració i participatiu", afirma Puigtobella. "Després de molt d'esforç tenim una redacció formada per sis persones, amb un equip flotant de gent que ens aporta coses". A banda de la publicació del llibre, l'editor explica alguns dels nous projectes ideats: "Volem començar a publicar de manera regular e-books. Els lectors que ho vulguin es podran subscriure, amb una quota molt mòdica i tenir accés a una sèrie de llibres que combinaran autors coneguts i desconeguts, d'aquí i estrangers". Una passa més en la voluntat d'apropar la cultura i de fer-la més accessible a qui ho vulgui.
"Aquest volum és el primer dels actes de celebració que vindran", explica Bernat Puigtobella, editor i responsable de Núvol. "Tenim una voluntat de provar, de fer el camí invers que han fet molts mitjans". En aquest sentit, el llibre dóna visibilitat a algunes de les coses que sovint passen massa desapercebudes als espais informatius de caire més generalista. "Els traductors, per exemple", afirma Puigtobella. "Aquest llibre, com a punt de partida, ens semblava una manera contundent de començar: agafar el millor autor de la literatura occidental a través d'un traductor excepcional".
Joan Sellent ha estat l'encarregat d'adaptar onze obres traduïdes del dramaturg anglès, cinc d'elles inèdites. "Totes han estat fetes per encàrrec", tal com subratlla Puigtobella: "Quan Lluís Homar li va encarregar la traducció del Hamlet que es va estrenar l'any 1998, va ser tot un èxit". La seva adaptació va agradar tant que la gent de teatre li va començar a fer d'altres peticions. Amb tot, aquella no va ser la primera obra de Shakespeare que encarava. "La primera traducció que vaig fer va ser per a la versió catalana de Molt soroll per no res (1993), la pel·lícula de Kenneth Branagh.
Joan Sellent i Bernat Puigtobella Foto: Esteve Plantada
Un testimoni de vint anys de Shakespeare a Catalunya
D'aquella primera temptativa fins a arribar al recent Ricard III, que s'estrenarà el proper 2017 i "de nou amb Lluís Homar com a protagonista", un fet que Sellent aprofita per remarcar la importància dels actors –el tercer agent del procés creatiu–. "Al final del llibre hi ha un apèndix amb totes les notes d'estrena. Estic molt agraït als actors, perquè m'han permès fixar els textos i que passessin el filtre de l'oralitat". Sellent no dubta en assegurar ells, els actors, també són coautors d'aquest volum. "De fet, el llibre és un compendi del que ha estat Shakespeare en els darrers vint anys a Catalunya".
Un volum que també testimonia vint anys de paladejar la llengua d'un autor immortal. "En tot aquest temps, l'objectiu no ha deixat de ser el mateix: popularitzar teatre de Shakespeare", assegura Sellent. Fer-lo entenedor i de fàcil accés sense perdre ni un bri de l'extraordinària riquesa lingüística i literària. "No podem oblidar que els textos van ser concebuts per ser transmesos, de viva veu, en un escenari". Això comporta "usar paraules que no posin entrebancs a allò que s'ha de dir, sense anar en detriment de la complexitat dels missatges". Per fer-ho possible, Sellent ha tingut en compte les traduccions de Josep Maria de Sagarra, les de Salvador Oliva i també una versió "extraordinària" que Gabriel Ferrater va fer de Coriolà.
Cinc anys de feina al Núvol
L'abril del 2017 farà cinc anys que Núvol entrava en funcionament. "El balanç del projecte és molt bo, hem consolidat un model de col·laboració i participatiu", afirma Puigtobella. "Després de molt d'esforç tenim una redacció formada per sis persones, amb un equip flotant de gent que ens aporta coses". A banda de la publicació del llibre, l'editor explica alguns dels nous projectes ideats: "Volem començar a publicar de manera regular e-books. Els lectors que ho vulguin es podran subscriure, amb una quota molt mòdica i tenir accés a una sèrie de llibres que combinaran autors coneguts i desconeguts, d'aquí i estrangers". Una passa més en la voluntat d'apropar la cultura i de fer-la més accessible a qui ho vulgui.
| Qüestió, pregunta o dilema? |
|---|
"Ser o no ser, aquest és el dilema" és la fórmula triada per Joan Sellent per traduir l'immortal inici del famós soliloqui de Hamlet. "To be, or not to be, that is the question". Sembla una menudesa, però és la mostra de la tasca laboriosa, minuciosa i de precisió del traductor literari. Aquest petit dilema –literalment, pel que fa al cas– és el quefer diari d'una feina que sovint no acapara massa atenció. "Costa molt que es faci visible la tasca dels traductors", subratlla Puigtobella. Iniciatives com aquest primer volum de la Biblioteca del Núvol segur que ajuden a canvia.-ho. Joan Sellent, traductor de Shakespeare al català durant vint anys Foto: Esteve Plantada |