
Fotografia de l’estelada exposada al Museu d'Història de Catalunya. Foto: MHC
Però en el front se’n va perdre la pista. Sembla que el voluntari Camil Campanyà la va portar fins al front de Verdum, a França. I el que va passar a partir d’aquell moment amb la bandera és una incògnita. S’especula que Campanyà va morir en combat i que fou enterrat a París, embolcallat amb la bandera, però l’historiador Joan Esculies posa en entredit aquesta teoria perquè “no era permès dur al front cap bandera que no fos la de la Legió Estrangera francesa”.
En tot cas, el rastre d’aquella estelada es va recuperar l’any 2008, quan la néta del doctor Josep Solé i Pla -dirigent de la Unió Catalanista entre 1917 i 1920 i president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans- va trobar les restes de la bandera a les golfes de casa seva. Se’n conservava només el terç superior, amb el triangle blau i l’estel blanc sobreposats a les quatre barres. Per això va ser necessària la intervenció Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
El 2008, el Museu d'Història de Catalunya la va exposar de manera temporal coincidint amb una mostra commemorativa sobre centenari de l’estelada. També es va poder veure l’any 2014 en el mateix centre, en el marc de l’exposició "300 Onzes". Llavors, els marmessors de la bandera van cedir la senyera al Museu amb la intenció que s’exposés de manera permanent. De moment han aconseguit que des d’avui i fins a final d’any la bandera -coneguda amb el nom de l’Estelada de Verdun- es mostri en públic dins l’espai El Museu presenta, a l’espera d’ubicar-la en algun altre espai de manera permanent.