[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=95Fn4o6l4oc[/youtube]

Hi ha ficcions molt properes a la realitat, si més no pel que fa al seu context territorial. Això és el que passa amb 'Les dones de la Principal' (Empúries, 2014), la segona novel·la del cantant retirat Lluís Llach, ambientada “en un territori que es diu l'Abadia que no és el Priorat, en un poble que es diu Pous que no es Porrera, amb una capital a la vora que es diu Rius que no és Reus i Felius que no és Falset”. 

Tanta presumpta negació no és més que un subterfugi per situar l'obra en la Catalunya vitivinícola, a través de tres personatges, “tres dones poderoses”, Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa, membres de tres generacions que al llarg de gairebé un segle han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l'Abadia. 
  Amb 'Les dones de la Principal' -a la venda a partir d'aquest dimarts, set d'octubre- Llach ha donat forma a una “novel·la molt femenina” que barreja costumisme amb crònica negra i amb “històries d'amor reeixides” a partir d'un escenari que l'autor coneix prou bé, el de les vinyes del Priorat. “La meva mare va néixer aquí i jo fa vint anys que hi visc”, assenyala Llach en una entrevista distribuïda per la mateixa editorial, i per això parla amb coneixement del sector dels vins. “He pogut explicar tot l'entorn dels cellers i les vinyes, sense haver de patir massa, amb els peus ben col·locats”.

En aquest sentit, Llach planteja la història de la Principal, “la casa més forta de la comarca, l'únic celler de l'Abadia que no només fa comerç a l'engròs”, un fet inusual al Priorat de fa cent anys, i com evoluciona amb l'arribada de la fil·loxera, la Guerra Civil i els temps actuals. De fet, un dels punts que es narra al llibre és quan “s'arrenquen les vinyes i es substitueixen pels avellaners”, un fet que Llach recorda personalment, quan la seva mare “les va haver d'arrencar”, tot apuntant “una circumstància social curiosa”, ja que segons Llach, només van canviar les vinyes per avellaners “la gent poderosa, perquè a la gent pobra li costava molts diners”, amb l'afegit que “quan l'avellana turca va poder entrar a Europa” tot allò no va servir per res.

Amb aquestes vivències, Llach ha donat forma a una novel·la “polièdrica”, amb un fil argumental que parteix de l'assassinat d'un home el 18 de juliol del 1936. Aquesta és la trama amb que Lluís Llach torna al camp de la literatura després de la primera incursió, el febrer del 2012, amb la publicació de 'Memòria d'uns ulls pintats', una història de quatre amics -dos nois i dues noies- que creixien als anys 20 a la Barceloneta i que quedarien marcats per la Guerra Civil. Llach, a més d'escriptor i cantautor, és vinater i copropietari del celler Vall-Llach de Porrera (Priorat).