El folk-pop està de moda i aquest fet ajuda a que cada cop hi hagi més bandes que es moguin entre els paràmetres d'aquest estil. Ara bé, això no vol dir que tots els grups sonin igual i, de fet, cadascú té el seu element diferenciador. En el cas dels Llúmia, aquesta singularitat ve per la seva aposta per les sonoritats atlàntiques i el regust celta de les seves composicions.

Per a aquest grup, que va estar a punt de passar a la gran final del concurs Sona 9 del 2011 (de fet, van quedar quinze vots per darrera dels Bremen), tot va començar a Mura, ben a prop del Puig de la Balma, on tres dels actuals membres compartien casa. Allà, segons relata Dani Campos (veu principal, guitarres, banjo, piano, mandolina, autoarpa i flautes), va néixer la idea de fer "un projecte de música en català que barregés pop amb instruments de música celta, violi i flautes, amb una influència atlàntica".

I d'aquella idea va sorgir Llúmia -"el nom no vol dir res, és abstracte", concreta Campos- una banda completada per Raúl Pérez (bateria, percussions, ambients i veus), Jordi Bastida (guitarres acústiques i veus), Ana Fernàndez (violí, glockenspiel i veus) i Carla Gordo (contrabaix i veus), i que aquest dissabte, 16 de març, presentarà oficialment a la Sala Apolo 2 (20h.), el seu primer disc, "Trossos d'una vida sencera", amb un directe que comptarà amb la presència d'Els Catarres, Nyandú i Acousters i que servirà per donar a conèixer un disc que és "un àlbum conceptual, una història, amb totes les cançons connectades dins d'una trama, amb un argument".

Per això mateix, el directe, que serà el tret de sortida de la gira de presentació, respectarà l'ordre del disc, però "amb l'afegit de les col·laboracions". Tot plegat, una bona ocasió per tastar el so atlàntic d'una banda catalana emergent.