El grup Love of Lesbian presenta nou disc, 'La noche eterna. Los días no vividos' Foto: Music BusAmb l'edició de La noche eterna. Los días no vividos el grup de Sant Vicenç dels Horts viu un moment dolç. Immersos en una gira que, si tot va bé, els podria dur a actuar a l'Argentina i Mèxic, el dijous 12 de juliol, la banda va presentar el disc al Poble Espanyol de Barcelona. Julian Saldarriaga, guitarrista del grup, apunta que tenen “al cap” cantar en català. “Si no ho fem al proper disc, ho farem a l'altre, però ho farem”, assegura.
-La noche eterna. Los días no vividos, és un disc doble. Volíeu recuperar aquest format de doble disc, o respon a algun altre concepte específic?
Sí que hi ha la idea del disc doble, la intenció de recuperar un format clàssic, però el disc no és tant conceptual com l'anterior, 1999, que sí que totes les cançons tenien un ordre específic. El que ens ha passat amb aquest disc és que l'hem fet amb temps i al final ens hem trobat amb molts temes que no volíem sacrificar. I també és cert que tots els temes giren entorn al tema de la nit i tot el que hi passa, tant les coses bones com les dolentes.
-Només us ha faltat editar-lo en format de doble disc en vinil.
No hem pogut, perquè pel minutatge no hi cabia en dos discos. Ara, de tota manera farem alguna cosa en vinil, tenim previst treure quatre maxis en aquest format.
-Vist amb perspectiva, va ser positiu per a vosaltres passar de l'anglès al castellà?
Va ser un encert, ja que quan ho vam fer estàvem en una posició delicada. El canvi va ser una aposta, i ens va anar molt bé.
-Hi ha diversos grups de la mateixa fornada que vosaltres que van començar a cantar en anglès per després passar al català o al castellà, com Mishima, Élena, o el gallec Deluxe.
Sí, crec que la perspectiva et permet analitzar les coses. Tots vam començar a fer música de molt joves, mirant a Anglaterra i amb un anglès una mica precari. Si Espanya porta vint anys de retard en moltes coses, en grups també ha passat, però no oblidem que ja hi havia gent com Los Planetas o Niño Gusano. A més, per a nosaltres els discos en anglès van ser un bon camp de proves.
-Encara toqueu temes en anglès?
No, només puntualment algun cop que hem tocat a Anglaterra.
-I cantar en català, ho teniu previst?
Sí. Tenim al cap cantar pròximament en català, però en aquest cas no seria només un canvi d'idioma, sinó també d'estructura. És molt possible que en futures referències utilitzem el català, sinó és el següent disc, serà l'altre, però ho farem.
.jpg)
-Esteu immersos en la gira de presentació. Com us va?
Molt bé, ja des del principi. Vam començar la gira el 13 d'abril a Talavera de la Reina (Toledo) abans de treure el disc, tot i que ja havíem tret temes per Spotify.
-Us ha arribat el moment d'anar a l'estranger a tocar?
No ho sabem encara, però pot ser que anem a Sud-Amèrica, molts seguidors d'allà ens ho demanen. Ja vam tocar en una ocasió a Argentina, i ara es possible que hi tornem i també a Mèxic.
-Us considereu integrats en l'escena musical barcelonina?
El que tenim clar és que és un moment molt atractiu. Nosaltres ara viatgem molt i ens adonem que a fora al·lucinen amb el que tenim a Barcelona: Standstill, Sidonie, Mishima, Quart Primera, Els Amics de les Arts. No se si és una escena, però és un moment molt interessant.
