L'escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver ha estat la protagonista aquest dilluns de la gala de lliurament del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que li va concedir Òmnium Cultural el passat mes de febrer. L'autora de Manacor ha rebut al guardó en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana en què hi ha assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Contundent i fidel a les seves idees, Oliver ha pronunciat un discurs combatiu contra les injustícies, les guerres i la "vergonya" de derivades com la crisi dels refugiats, i en què s'ha reafirmat com a feminista i independentista, "dels Països Catalans". Amb tot, l'escriptora ha sorprès amb un al·legat final a favor del "dret a dubtar". També ha fet broma sobre que el títol del guardó inclogui la paraula "honor": "Jo em vaig criar amb l'honor a la pàtria, a les forces armades i al cabdill, i perquè fa un temps que vaig descobrir que l'honor ensumava a mascle i, com femella, no m'interessa".

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha destacat l'extensa i fructífera trajectòria d'Oliver, així com el seu "compromís amb el país", i ha subratllat que ella és la quarta dona a la qual se li atorga aquest reconeixement.

"Tenim un deute amb les dones intel·lectuals del país", tractant-se d'un greuge que es produeix massa sovint, ha subratllat, i ha fet broma que, malgrat que la literata s'ha trencat el braç, ha promès que tornarà a escriure i delectarà al públic amb més obres.

Una àmplia gamma de recursos

Com a narradora, Oliver ha utilitzat una àmplia gamma de recursos: ees de Cròniques de la molta anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985), la protagonista de la qual, Lònia Guiu, va esdevenir el primer personatge femení a esdevenir protagonista en la literatura catalana de gènere negre. També és autora de Joana E. (1992) o obres teatrals com Negoci de ginebra (1993).
 
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, a l'alemany, el francès, a l'espanyol, a l'italià, el portuguès i el neerlandès. Cal destacar, també, la seva tasca com a traductora, traduint al català obres de noms tan reconeguts com Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.