L'escriptor albanès Ismaïl Kadaré ha mort als 88 anys a la seva Tirana natal, tal com ha confirmat la seva editorial francesa Fayard, que el descriu com "un dels escriptors més grans d'aquest temps". L'experiència vital amb l'ocupació italiana d'Albània durant la Segona Guerra Mundial i la posterior implantació del règim comunista al país el van portar a desenvolupar una prolífica obre centrada en el totalitarisme.

 Kadaré va néixer el 1936 i va viure la guerra de ben petit. L'ocupació del seu país per la Itàlia feixista, Alemanya nazi i la Unió Soviètica, fins a la instauració de la dictadura comunista d'Enver Hoxha a Albània el 1944 van marxar la seva adolescència i joventut quan, als 17, va guanyar un premi de poesia a Tirana que li va valer l'autorització per partir a Moscou a estudiar a l'Institut Gorki. La ruptura de les relacions entre el país balcànic i l'URSS van fer que el 1961 en fos expulsat.

A l'institut moscovita va escriure El general de l'exèrcit mort, que va aconseguir un enorme èxit a França. Gràcies a aquesta novel·la, va obtenir una mena d'immunitat al seu país com a representant de l'orgull nacional, tot i no plegar-se als dogmes comunistes. Es va incorporar, forçat pel règim, al Parlament albanès entre el 1970 i el 1982 i, el 1990, uns mesos abans de la caiguda de la dictadura, es va exiliar a París, ciutat on va residir la resta de la seva vida.

El tema central de la seva obra, plasmat a tots els seus llibres, és el totalitarisme, els mecanismes de funcionament i les complicitats que ho fan possible. Aquesta obsessió literària culmina a El palau dels somnis (1988), publicada el 1981 a Albània, quan encara regia la dictadura comunista. Membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de París (una de les cinc que integren l'Institut de França), de l'Acadèmia de les Arts de Berlín i Oficial de la Legió d'Honor francesa, el 2005 va rebre el Premi Booker Internacional. Va ser, a més, doctor honoris causa per la South East European University (República de Macedònia).