El periodista i escriptor Arturo San Agustín ha mort aquesta matinada als 76 anys. Nascut a Barcelona el 1949, va desenvolupar la seva carrera com a periodista, convertint-se en un dels grans cronistes de la capital catalana. Va publicar nombrosos llibres que combinen la crònica periodística amb el relat personal.

Durant la seva joventut va viure a la Barceloneta i el Poblenou, i abans de dedicar-se al periodisme, va treballar en el sector publicitari com a creatiu publicitari. Va ser director creatiu de quatre agències de publicitat, i dues de les seves campanyes van ser premiades en el Festival de Cinema Publicitari de Canes.

Va deixar el món publicitari per escriure i dirigir documentals per diverses televisions i col·laborava habitualment en diaris com La Vanguardia, El Mundo o El Periódico, on feia la secció, El pianista del Majestic. Com a periodista, tenia un gran interès per la ciutat de Barcelona.

Centrava els seus textos en la crònica social, intentant escriure sempre a peu de carrer i en contacte amb la gent. Al llarg de la seva trajectòria, va rebre diversos guardons, entre els quals destaca el Ciutat de Barcelona de Periodisme (1999) i el Plaza Mayor de Poesia.

Els seus contactes al Vaticà i a Roma li van permetre tenir accés a cardenals de la Cúria, a portaveus papals i diversos monsenyors, dels quals va néixer el llibre El Portó de Bronze i el documental El Vaticà: un lloc ambigu. A més, va deixar una bibliografia de més de vint llibres, entre els quals Els meus dies terrenals, Passaport sentimental o Ploma de Voltor.