Mor el director català de cinema Jaime Camino als 79 anys

Moltes de les seves cintes es van centrar en la Guerra Civil i va ser un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català

Publicat el 05 de desembre de 2015 a les 22:57
El director de cinema barceloní Jaime Camino ha mort a l'edat de 79 anys, segons ha informat l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya a través del seu compte oficial de Twitter.
  
La cerimònia de comiat del cineasta tindrà lloc a Barcelona --ciutat on va néixer i va viure-- dimarts dia 8 a les 12.30 hores al tanatori de les Corts.
  
Una filmografia centrada en la Guerra Civil espanyola

Nascut a Barcelona l'11 de juny de 1936, va tenir una trajectòria com a director i guionista cinematogràfic amb una obra centrada en la Guerra Civil espanyola, que havia esclatat l'any en què va néixer i que ell va retratar des de perspectives diferents.
  
Llicenciat en Dret i amb estudis de piano i harmonia, l'any 1963 va produir i dirigir Los felices 60 i el 1966 va fer Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, però gran part de la seva filmografia tracta de la Guerra Civil i les seves seqüeles.

Va dirigir España otra vez (1968), el testimoni d'un brigadista internacional que torna a Espanya després de la Guerra Civil; Un invierno en Mallorca (1969) i Las largas vacaciones del 36 (1976), que va rebre el premi Fipresci del Festival de Berlín.
  
També va ser autor del documental La vieja memoria (1977), amb el testimoni de polítics que van viure la guerra; El balcón abierto (1984); 'Dragon Rapide (1986); Luces y sombras (1988); El largo invierno (1991, Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat) i el reportatge Los niños de Rusia (2001), sobre els nens exiliats durant la Guerra Civil que van ser acollits per la Unió Soviètica.
  
A més, va ser productor, i un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català, sorgit a Barcelona l'any 1975 amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica catalana.

Escriptor
  
Camino va escriure llibres, com La coraza (1960, presentada al Premio Nadal), tot i que la novel·la que va arribar a publicar va ser Moriré en Nova York (1996), a més de l'assaig El oficio de director de cine (1997).
  
Va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica, com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.