El Liceu de Barcelona i el Nabucco de Verdi tornen a unir camins després de trenta-un anys, el temps que fa que es va poder veure la darrera versió escenificada a la ciutat. I ho fa en un moment carregat d’un simbolisme especialment poètic, just quan el poble català es troba immers en una “conquesta de la llibertat” molt similar a la que es podrà veure en escena. Com si fos un retrat del moment, crucial i complex, que viu Catalunya, l’obra mostra la lluita d’un poble –l’hebreu, oprimit i mancat de llibertat– en el que va ser un dels primers èxits del compositor italià. Drama, lluita i resistència, en una aposta d’alçada per inaugurar temporada.
 
Amb aquesta obra immortal, un dels primer èxits del gran compositor italià, és com el gran temple barceloní de l’òpera inaugurarà el nou curs, el proper 7 d’octubre. L’adaptació, que compta amb la direcció musical de Daniel Oren i la direcció escènica de Daniele Abaddo. Nabucco, té al baríton Ambrogio Maestri com a protagonista, rei dels babilonis, i a la soprano Martina Serafin en el paper d'Abigaille. L'òpera s'ha representat en seixanta-quatre ocasions al Liceu i fa deu anys que s'havia pogut sentir, però només en versió concert. L'obra és una coproducció del Liceu, el Teatre allà Scala, el Royal Opera House Covent Garden i la Lyric Opera of Chicago.

Un trajecte de llibertat que busca “la veritat”

Al Nabucco que arribarà al Liceu, segons ha explicat Abbado, el públic serà testimoni d’un poble "senzill", vestit amb roba dels anys 30. L'òpera s'inicia en un cementiri, un lloc sagrat de la "memòria i la protecció", segons el director escènic, i poc a poc es desplaça cap a la "veritat", que pren el paper d'un desert representat per un escenari buit. "El desert és el lloc de l'exili, la fuga, amb aparicions, en definitiva, el lloc de la veritat", ha reblat. El recorregut de l'obra està "sembrat de víctimes".
 
Nabucco és un drama líric en quatre parts amb llibret de Temistocle Solera, basat en l'Antic Testament i l'obra Nabucodonsor, de Frances Cornue i Anicet-Bourgeois. Fins ara, l'espectacle ja s'ha pogut veure al Teatro allà Scala i la Royal Opera House Covent Garden, que ens són coproductors. La història explica com Nabuccodonsor conquereix Judea, mentre que la seva filla, Fenena, enamorada d'un hebreu, intenta alliberar el poble oprimit enfrontant-se a la seva germana, Abigaille. En la versió que es veurà a Barcelona, Daniele Abbado, director d'escena, reinterpreta l'opressió babilònica dels hebreus i situa la trama al segle XX, durant els anys de l'Holocaust i el genocidi jueu.

Interpretacions d'alta complexitat

Ambrogio Maestri, en el paper protagonista en aquesta òpera, ha destacat que Nabucco és el primer paper de baríton que va escriure Verdi, configurat per donar sensació "de llibertat" però que treballa amb diverses tessitures i "molt agudes". "Si ho dones tot al principi un es pot quedar sense energia pel final, que requereix que estiguis en plena forma", ha precisat Maestri.

La soprano Martina Serafin ha destacat que el rol d'Abigaille és "tècnicament molt difícil" però "meravellós" i que interpreta una dona forta, determinada, una circumstància que l'ha ajudat molt a l'hora d'interpretar-la, assegura. La història reserva per a Abigail el paper de destructora que vol utilitzar el seu poder per venjar-se, un fet "condemnat al fracàs", segons Serafin, que provoca que acabi demanant perdó al deu dels jueus. "És un moment fantàstic, un regal del Verdi", ha asseverat. I un regal per a Barcelona, que tornarà a ser testimoni d’una obra immortal en un moment crucial de la història de les llibertats de tot un poble.