"No veig un programa social en l'independentisme que contraresti el programa social del govern de Madrid". Així ho ha manifestat el destacat cineasta britànic Ken Loach en una roda de premsa a la Filmoteca de Catalunya, que li dedica una gran retrospectiva aquest 2018 i on aquest dimarts presentarà I, Daniel Blake a la Sala Chomón.

A preguntes dels periodistes, Loach ha manifestat desconèixer "quina és la relació entre la independència de Catalunya i la possibilitat d'avançar o no" a l'hora d'assolir demandes socials de la classe treballadora. Loach també ha llançat crítiques contra el sistema capitalista. "Accepto que en molts llocs l'esquerra pot semblar feble, però ja hi ha una ràbia que està creixent" envers aquest "sistema intolerable".

Loach és el protagonista de la primera gran retrospectiva del 2018 a la Filmoteca de Catalunya. En total es projectaran 16 dels seus llargmetratges, el primer que es va poder veure va ser 'Vida en família', l'11 de gener. El cicle dedicat a Loach repassarà "l'extensa i combativa filmografia del director de Tierra y libertad, marcada pel compromís social i polític".

La primeres preguntes al cineasta han girat al voltant del procés català. Preguntat per com creu que el cinema hauria d'abordar el tema de la independència, Loach ha fet una distinció en aquest context entre el periodisme i la gent que fa cinema i no transmet les notícies. "Els dos són importants", ha assegurat. Per una banda, els periodistes "deixen petjada del què passa", és a dir, que registren "la història tal com passa", mentre que la gent que fa pel·lícules amb retrospectiva el que fan és "veure l'essència del conflicte i això en principi o en general només es pot fer amb retrospectiva. El que fem és el segon esborrany de la història", ha afegit. 

Loach ha mostrat la seva preocupació en identificar els interessos de la classe social i veure si els seus interessos estan defensats o atacats. "A Irlanda del Nord i a Espanya vam intentar veure on es trobaven els interessos de la classe social. El que espero poder descobrir en la meva estada és on rau l'interès de la classe treballadora pel que fa al tema de la independència". 

El cineasta ha indicat que el confon quan intenta entendre el que està passant (a Catalunya) i no veu "un programa social en l'independentisme que contraresti el programa social del govern de Madrid. Això és el que per a nosaltres no està clar. I clarament, els interessos de la classe treballadora en aquesta regió -o país, àrea, o com li vulguis dir- són els mateixos que els de la classe treballadora en altres parts de la Península Ibèrica, i arreu d'Europa". Segons Loach, aquests interessos són "una casa, un sou, la sanitat, les pensions, les escoles i la seguretat. I no sé quina és la relació entre la independència de Catalunya i la possibilitat d'avançar o no en el moment d'assolir aquestes demandes".

Loach ha assegurat que el sistema capitalista "està a punt de caure" i ha criticat que és un sistema "corromput, que envaeix les relacions personals destruint-les de tal manera que no pot durar. Accepto que en molts llocs l'esquerra pot semblar feble, però ja hi ha una ràbia que està creixent" envers aquest "sistema intolerable". 

Preguntat per la corrupció i la situació política en general, ha assegurat que "el pitjor enemic que hi ha és el fatalisme, quan la gent comença a dir que no s'hi pot fer res. Qualsevol victòria per petita que sigui és important perquè dona confiança i cal que la gent sàpiga que té poder i força i pot intervenir". 

La importància dels actors 

Per altra banda, Loach ha dit que després del guió, la gent que esculls per posar-se a la pell del personatges és la decisió més important. "Cal trobar gent que sigui creïble pel públic, ha de ser creïble del lloc on se suposa que tracta la pel·lícula i això es nota amb la seva manera de parlar, amb la seva pell i el seu posat. La burgesia no pot interpretar a un treballador i segurament passa el mateix al revés". Així mateix, ha dit que si tens un bona història per petita que sigui el conflicte "els personatges han de fer palès el conflicte de la història". 

Loach ha apuntat que cada pel·lícula és "una exploració". "Has de creure en el projecte i pensar que funcionarà i no sempre ha estat així, en alguns casos no ha passat perquè la narrativa no era prou correcte, però és important pensar que funcionarà". 

"I, Daniel Blake"

El director britànic presenta aquest dimarts la segona projecció de la seva darrera pel·lícula, I, Daniel Blake, guanyadora de la Palma d'Or del festival de Cannes el 2016. Una cinta que és un dur i emotiu drama d'un humil treballador atrapat en el laberint burocràtic del sistema sociosanitari britànic. Només nou cineastes poden presumir d'haver rebut en dues ocasions la màxima distinció del festival de Cannes. Ken Loach, en la seva tretzena participació al festival francès, va repetir Palma d'Or amb I, Daniel Blake, després d'haver-la guanyat 10 anys abans per 'El viento que agita la cebada'.