Oriol Comas, amb un dels seus jocs de taula

Oriol Comas (Barcelona, 1956) és llicenciat en Filologia Romànica, però professionalment es dedica al món dels jocs. Ha estat durant dotze anys director d'Hores Extraordinàries, una consultoria de comunicació pública, on ha creat diversos jocs de taula i informàtics. Ha adaptat al català el famós joc Scrabble, s'ha encarregat de l'edició del Joc de les Rajoles d'Antoni Gaudí, i ha estat responsable de l'àmbit del joc del Fòrum de les Cultures de Barcelona, l'any 2004.

Ara, Comas és el comissari de la segona edició del Festival de Jocs de Taula Dau Barcelona. Seguint un model similar al de Cannes – una de les grans fires que se celebra en aquest àmbit-, Barcelona acollirà, els propers 14 i 15 de desembre a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, una proposta que comença a créixer en visitants i espai després de l'èxit que va suposar la primera.

-Com està Catalunya pel que fa a jocs de taula? Hi ha molta tradició?

-Sí, de fet Catalunya representa més del 30% del mercat d'Espanya, cosa que no li correspondria per població. Pel que fa a clubs organitzats de jocs com els escacs n'hi ha molts més a Catalunya, i de botigues especialitzades en jocs n'hi ha 6 o 7 a Barcelona. No són moltes comparades amb París, però sí amb altres poblacions d'Espanya. Respecte a Europa, en canvi, estem per sota de la mitjana.

-Centrant-nos en el mercat català, hi ha oferta de jocs en la nostra llengua?

-De jocs en català estem fluixos per inèrcia. Al món del llibre ningú no es planteja que un llibre pugui sortir a Catalunya només en castellà, perquè la cultura un la vol viure en la seva llengua, i la cultura i la llengua són el mateix. A mida que ens anem convencent nosaltres mateixos i les editorials que el joc és cultura i que la gent vol jugar en la seva llengua, aniran sortint més jocs en català, i cada cop n’hi ha més. Al Festival Dau, una editorial de Sevilla i una altra de Madrid presenten un joc en català, i els consumidors reaccionen favorablement a això. I cada cop més els consumidors som més selectius en aquest sentit, encara que continua havent-hi gent que li és igual.

-En quin lloc del món té més força el joc de taula?

-Alemanya és el lloc on hi ha més autors, indústria, fires, premsa especialitzada i on hi ha més gent que juga. Per posar un exemple, a Alemanya es dóna un premi molt important que suposa que el joc premiat vengui entre 200.000 i 300.000 exemplars.

-I què canvia?

-La diferència és que a Alemanya la vida familiar és més intensa. Hi ha més relació pares-fills avis-fills i, per tant, és lògic que una família que estigui més junta jugui més.

-En motiu del Festival Dau, que comença el dia 14 a Barcelona, es lliuraran per primera vegada tres premis per reconèixer els autors del món dels jocs. En què consistiran?

-Un es donarà a una personalitat del món del joc que hagi dedicat tota la seva vida a popularitzar-lo o contribuir al seu prestigi social. Els altres dos premis són al millor autor de l'any i al millor autor novell que hagi publicat el seu primer joc enguany. Així, volem reunir el passat i el futur dels jocs.

-Quins objectius es persegueixen amb aquesta segona edició?

Volem ser ambiciosos i que Barcelona entri, en poc temps, en el calendari de grans fires europees de jocs. L'any passat vam tenir uns 4.000 visitants, i aquest volem doblar. I ho volem fer perquè hem triplicat la superfície. L'any passat teníem uns 800 metres quadrats i aquest any gairebé arribem als 2500.

-Ajuda la marca Barcelona per assolir aquestes fites?

-Sense dubte. Quan en parlo amb col·legues meus de l'estranger i els dic que estem a Barcelona em pregunten: Quins dies és? La veritat és que amb el low cost ara tot és més fàcil. De fet hem convidat sis dels millors autors europeus.

-La crisi afecta molts sectors, però no el del jocs de taula. Per què?

-És molt fàcil. Un joc és car, val 35-40 euros. Però anar quatre amics al cinema és més car que això, amb les crispetes són 45-50. Si encertem la pel·lícula, encara, però si no, són 50 euros que hem llençat. Quan comprem un joc, com que val diners ens ho pensem, però amb aquell joc hi jugues molts dies i, per tant, de seguida està amortitzat, i de vegades ho està tant que et venen ganes de comprar-ne un altre.

-Actualment els videojocs són una indústria molt potent i competència directa pels jocs de taula. Què els diferencia?

-El joc és una experiència social i el videojoc és una experiència individual, tot i que és veritat que hi ha jocs i videojocs de molts tipus. Tot i això, els videojocs són una experiència de joc diferent a fer-ho cara a cara. La part social del joc presencial, el videojoc no la té. Un joc de rol jugat en una taula o per Internet no té res a veure.

-És aquest el moment en el que els jocs s'han de reinventar, gràcies a les noves tecnologies?

-Sí. Les noves tecnologies, els nous dispositius mòbils, les tauletes, ho fan canviar tot perquè una tauleta ja és una capsa de jocs. Físicament no és una capsa, però pots tirar un dau i, si vols, posar-hi soroll. Però és la mateixa experiència de joc. La frontera entre videojoc i joc de taula cada vegada es va unint més, i hi haurà un moment, que jo crec que serà molt aviat que, de la mateixa manera que la indústria del llibre s'està transformant per les noves tecnologies i la del disc ha canviat del tot, la del joc també canviarà. El que falta és que les tauletes siguin més barates i més grans, i això arribarà, tot i que els editors de jocs em diuen que m’ho invento.

-I aquesta revolució farà canviar els preus?

-La capsa, per la producció i distribució que té necessita que valgui 40 euros, però a través de les botigues online, el cost de distribució és zero i, a més, immediat. El màrqueting es fa sol per la xarxa… Ara mateix això no és així, però ho veurem aviat.

-Com definiries els creadors de jocs?

-Som gent que acostuma a ser divertida, sociable, que ens posaríem a jugar amb desconeguts, però que al final la nostra feina és tancar-nos a casa amb un full en blanc a escriure coses que podrien convertir-se en una capsa plena de coses. És una feina molt solitària, tenim una petita comunitat...