"Els gira-sols", "Terrassa de cafè a la nit", "Bladar amb corbs" i "La migdiada". Què tenen en comú aquestes obres? A banda de formar part de la col·lecció de l'artista postimpressionista Vincent van Gogh, els uneix un tret més: el color groc. El pintor és conegut per emprar gammes cromàtiques vibrants i cridaneres que vesteixen els quadres i els doten de protagonisme. Tot i que els pigments s'han degradat amb el pas dels anys, l'observació dels llenços permet detectar la predilecció que tenia van Gogh per la tonalitat groguenca.

Hi ha una explicació científica al darrere: National Geographic l'ha relacionat amb una intoxicació de digital, una medicina que s'utilitzava per a tractar diverses patologies. En el cas concret de l'artista, la prenia per a mitigar les crisis maníaques i depressives que el sacsejaven amb freqüència. Aquestes li provocaven atacs físics i psicològics i, fins i tot, epilèptics.

El consum de digital provoca que els pacients desenvolupin una condició anomenada xantopia, que fa referència a l'alteració en la percepció dels colors. És per això que van Gogh observava el món a través d'unes ulleres grogues que condicionaven el seu traç. A més, les seves pupil·les equilibraven el color amb l'ús de tonalitats blaves -que el pintor apreciava com a verdes- i blanques. Un exemple que evidencia la condició és La nit estelada.

Una altra hipòtesi, menys probable, indica que van Gogh patia un glaucoma d'angle tancat subagut, és a dir, una malaltia que provoca una pressió en el sistema ocular i dificulta la visió. Aquesta molèstia explicaria l'ús d'espirals en les quadres i l'alteració de les gammes cromàtiques. Sigui pel motiu que sigui, l'obra de Vicent van Gogh continua deixant sense alè i sent un misteri, fins i tot, pels ulls especialistes.

[plantillavirals]