"Seré tu luz, seré un disfraz
Una farola que se encienda al pasar
Cualquier mariposa, la estrella polar
Que viene sola y muy solita se va
Seré el sabor de un beso en el mar
Un viejo proverbio sobre cómo olvidar
Seré inmortal
Porque yo soy tu destino"
Qui més qui menys ha cantat alguna vegada aquests versos de La Oreja de Van Gogh. Formen part de la cançó Immortal, una de les primeres que el grup va publicar el 2008 després del canvi de cantant. Amaia Montero havia deixat la banda basca i era Leire Martínez qui ocuparia des d'aquell 14 juliol i fins avui, 14 d'octubre del 2024, 17 anys després, la posició de vocalista.
Tot i que els seguidors de la banda sempre han reivindicat un retorn de la primera cantant, sobretot després que aquest estiu pugés de nou a un escenari amb Karol G per cantar Rosas, l'etapa de Martínez al grup ha deixat grans èxits que encara sonen en discoteques i festivals. Repassem quatre cançons mítiques de La Oreja de Van Gogh amb Leire Martínez a les veus.
1. Jueves
El tercer senzill de l'àlbum "A las cinco en el Astoria" es va estrenar el dilluns 14 de juliol del 2008 en la presentació oficial de Leire Martínez com a vocalista del grup. Es va publicar per recaptar beneficis per a l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme.
2. El último vals
Primera cançó del mateix disc, el cinquè del grup. Es va estrenar el 12 de juliol, dos dies abans de presentar Leire Martínez, sense anunciar el nom de la vocalista.
3. Immortal
Forma part del mateix disc que les dues anteriors. Parla sobre una relació que ja s'ha acabat i en tot moment ella recorda les vivències amb ell, el té molt present i hi pensa constantment. "Que corto fue el amor y que largo el olvido" és un vers que versiona un poema de Pablo Neruda.
4. Cometas por el cielo
Es tracta del segon senzill del sisè disc d'estudi del grup. Segons va explicar Pablo Benegas, guitarrista, el tema parla d'una parella homosexual de dues dones en què una invita l'altra a provar-ho i descobrir-ho: "Per una banda, la llibertat que tens d'actuar, i d'altra, la por d'actuar per allò que pensaran els altres".
