Imatge del baluard de Sant Antoni recuperat durant les excavacions Foto: Institut de Cultura de BarcelonaEl baluard de Sant Antoni, una de les principals defenses de la muralla de Barcelona fins al seu enderrocament a mitjans del segle XIX, ha reaparegut, tal i com estava previst, durant les excavacions del Mercat de Sant Antoni de Barcelona que es duen a terme en el marc de la rehabilitació de l'edifici.
Segons ha informat l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), després de set anys d'excavacions arqueològiques al mercat al subsol de l'edifici s'ha constatat la presència del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu -fossat, contraescarpa i camí cobert-, a més d'un traçat de l'antiga carretera de Madrid i d'un tram del ramal de la Via Augusta i les estructures funeràries paral·leles a aquesta via romana i la centuriació.
Una illa de l'Eixample
Una illa de l'Eixample
El Mercat de Sant Antoni ocupa tota una illa de l'Eixample, delimitada pels carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso. L'edifici, obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, es va començar a construir l'any 1879 i es va inaugurar el mes de setembre del 1882. La idea de la seva construcció parteix del pla Cerdà, que el va concebre com a un centre de proveïment a tocar d'un dels antics portals de la ciutat, el de Sant Antoni, en el punt d'unió entre el barri del Raval i el nou Eixample.
L'illa de l'Eixample que ocupa el mercat de Sant Antoni ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des que, entre els mesos de març i maig de 2007, es van fer les primeres rases de sondeig. Els treballs arqueològics han estat encarregats des del principi a l'empresa CODEX, Arqueologia i Patrimoni, SCCL, sota la direcció de l'arqueòleg Emiliano Hinojo García i, en alguna fase puntual amb direcció de l'arqueòleg Jacinto Sánchez Gil de Montes, també de CODEX.
En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el baluard de Sant Antoni, cosa que ja s'havia previst gràcies als estudis d'impacte. Des del primer moment, es va creure important la conservació i integració de les restes patrimonials en el projecte de remodelació integral.
Entre juliol i desembre de 2009, ja amb l'interior del mercat buit de parades, es van fer nous sondejos arqueològics que abastaven sectors que no havien pogut ser treballats a la fase anterior. Es van localitzar altres trams del baluard i part del glacis del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de Madrid, de la segona meitat del segle XIX.
Baluard, contraescarpa, camí cobert i glacis
La següent intervenció, entre gener i març de 2011, ja es va fer en el marc de les obres del mercat. Es tractava de sondejar els diferents punts on s'havien de construir els pilots de càrrega de l'edifici i de la nova llosa; la finalitat de la intervenció era la de poder documentar les restes afectades durant l'execució dels pilots. Per una banda, es van documentar estructures anteriors a la construcció del baluard i, per l'altra, diversos elements corresponents al sistema defensiu del segle XVII: nous trams del baluard, de la contraescarpa, el camí cobert i el glacis. La construcció està revestida de pedra de Montjuïc i té 2,10 metres d'ample i 5 metres d'alt.
La següent intervenció, entre gener i març de 2011, ja es va fer en el marc de les obres del mercat. Es tractava de sondejar els diferents punts on s'havien de construir els pilots de càrrega de l'edifici i de la nova llosa; la finalitat de la intervenció era la de poder documentar les restes afectades durant l'execució dels pilots. Per una banda, es van documentar estructures anteriors a la construcció del baluard i, per l'altra, diversos elements corresponents al sistema defensiu del segle XVII: nous trams del baluard, de la contraescarpa, el camí cobert i el glacis. La construcció està revestida de pedra de Montjuïc i té 2,10 metres d'ample i 5 metres d'alt.
Així mateix, es va localitzar un nou tram de la carretera de Madrid i restes d'un edifici situat al voral de la via. Tot i que aquesta carretera està documentada des de mitjan segle XVIII, el tram documentat és del segle XIX.
Previ a la construcció de la pantalla perimetral del mercat es va fer una nova intervenció, aquesta vegada dirigida per l'arqueòleg Jacinto Sanchez Gil de Montes. Els punts d'interès d'aquesta intervenció eren els extrems del baluard i de la contraescarpa, que es van localitzar, i algunes de les estructures situades a l'interior del baluard.
D'agost a desembre de 2012 es va fer una intervenció que tenia com a objectiu l'excavació de totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior de la llosa del mercat. Aquesta intervenció es va ampliar fins a exhaurir l'estratigrafia de les restes documentades, ja que la construcció de la llosa hauria impedit poder fer els treballs en condicions raonables.
Durant l'execució dels treballs es va excavar una masia que hi havia al pati del carrer del Comte Borrell i es va localitzar la via romana. Quan ja hi havia diferents trams de la llosa construïts es van tornar a començar els treballs arqueològics. Bàsicament, l'equip de treball es va centrar en l'excavació de la via romana, la Via Augusta i les estructures funeràries associades, el buidat del fossat, el seguiment dels rebaixos de terres a la resta de la superfície del mercat i la centuriació de la colònia de Barcino, un model d'organització territorial propi de l'època romana de l'emperador August. S'han documentat mausoleus de les famílies de la ciutat romana de Barcino, amb restes de llits funeraris i petites peces de parament i una escultura romana que representa el cap d'un adolescent.
