La llengua catalana i la seva societat té molts matisos, molts fets curiosos, moltes especialitats. Una d'elles són els refranys populars. Han anat passant de generació en generació, de boca en boca, i molts d'ells ja els fem servir pràcticament sense adonar-nos-en. Repassem a continuació alguns dels més populars i quin és el seu significat.

Refranys catalans populars

• No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat: Per dir que algú no confiï en una cosa fins que l’èxit no estigui al 100% assegurat.
• En el pot petit hi ha la bona confitura: Se sol emprar per emfatitzar que no cal que una cosa o persona tingui grans dimensions perquè sigui bona.
• No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure: Les persones es poden cegar. Poden tenir davant seu una realitat o un fet indiscutible i, amb tot, insistir en la seva.
• Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla: Per dir que si no t’esforces, no obtindràs cap benefici.

Refranys catalans curts

• A cavall regalat no li miris el dentat: Si una cosa t'ha sortit de franc, no li miris els defectes; gaudeix-la i prou!
• Qui té ofici, té benefici: Encara que avui dia el mercat laboral depèn de molts factors, és cert que saber un ofici t'obre portes per tenir un treball més o menys estable.
• Gos que lladra no mossega: A vegades una persona pot semblar molt nerviosa o tenir un caràcter complicat, tot i que després és tou i no fa res de dolent.
• Qui dia passa, any empeny: Es diu per expressar que cal anar fent per tirar endavant, o deixar passar coses.

Refranys catalans graciosos

• L’ase d’en Mora, de tot se n’enamora: Es diu per descriure a algú que li agrada tot el que veu i que no té preferències clares.
• Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot: Avisa del temps variable, i de vegades perillós per a la salut, característic del mes de març.
• Brams d'ase no pugen al cel: Quan alguna persona diu alguna cosa que no ens agrada, li podem demostrar amb aquesta dita que no donem importància a les seves paraules.
• Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda: Per molt que algú intenti amagar o aparentar el que és, no deixarà de ser el que realment és.