-Com viu l'èxit de 'Fil de llum'?

-És com un conte, són d'aquestes coses que es viuen poques vegades a la vida i fa que hi posis tota l'energia possible. Porto molts anys picant pedra i tard o d'hora alguna perla havia de caure, i aquest és un exemple. Si no ha passat fins ara és que no havia de passar i si ha passat ara es perquè havia de passar.

-Havia proposat altres temes?

-Sí. A la primera temporada hi vaig enviar un parell i no va sortir res, però també vaig veure que pel tipus de sèrie els meus temes no encaixaven, i aquest cop sí que vaig veure que aquest tema i un altre del disc 'Ping Pong', 'Avorrit', que parla de com gràcies a l'avorriment prenem decisions i decidim canviar coses a la vida, un concepte que va molt bé a la sèrie, podien entrar a la segona temporada.
-I al final trien 'Fil de llum'.

-Sí, els la vaig enviar quan feia el disc. Estàvem en fase de premescla i la vaig enviar a l'Albert Espinosa i al Pau Freixes en un correu electrònic. En Pau, el director, determina tota la música i la va rebre un vespre i al matí següent ja em va dir que havíem de parlar del tema, jo pensava que seria un tema de la sèrie però no que esdevindria el tema central. Però van passar els mesos, fins que un dia em va dir que seria el tema central jo li vaig agrair molt, però ell em va dir que era el tema que més s'adaptava a la sèrie, no pas perquè ja ens coneguéssim o fos actor. Fins i tot es va debatre fins a quin punt l'havia de cantar jo, perquè al ser també actor podia ser una mica estrany, però ell ho va defensar. I això li agraeixo.

-Puja a primera divisió amb el tercer disc, com ho valora?

-És la cançó la que puja a la primera divisió, l'artista no ho se. Em cal demostrar unes quantes coses, però estic segur que ho puc aconseguir.

-Una de les coses que li cal són bons directes.

-Sí, i ara mateix estem configurant l'agenda de concerts. En farem des del març fins al setembre. El disc el vam editar fa sis mesos amb 'M'agrada el ping pong' com a single. Vam fer promoció i concerts a Sidecar, Luz de Gas i Fnac, però ara amb aquest segon senzill estem fent una segona promoció perquè ni la discogràfica ni jo ho volem deixar escapar. I en el directe tinc l'aval d'uns músics que són molt bons, són més músics que jo.

-Ara fa 'Els nostres tigres beuen llet' al Teatre Nacional. Em pot resumir la seva trajectòria com a actor?

-És més llarga que com a músic. Vaig començar a la Politècnica, on estudiava arquitectura tècnica, i amb l'Albert Espinosa i altres vam formar el grup De Pelones. En aquella època ja fèiem un teatre molt intuïtiu, molt directe. Però no tinc una formació convencional, perquè també em dedicava a la música i he fet una mica de tastaolletes

-Com arriba a 'Polseres Vermelles'?
-He estat a altres sèries, com 'El cor de la ciutat' i 'Majoria absoluta', però el trampolí ha estat 'Polseres vermelles', perquè tot i no tenir un paper gaire protagonista, sempre hi sóc. Però per entrar-hi vaig fer un càsting. Hi vaig anar recomanat per l'Albert, però amb mi venien quinze més i el director és qui tenia la última paraula. I el Pau després de veure'm ja em va dir que jo era exactament el que volia. Treballar amb el Pau és una meravella, perquè abans de treballar amb algú s'assegura que aquest algú estigui en la mateixa sintonia que ell i això és una garantia. A més, 'Polseres vermelles', més enllà de ser una serie d'èxit i de qualitat té una cosa preciosa, els valors que transmet. Que la sèrie es passi a Mèxic, Finlàndia, França, Alemanya, i facin versió als EUA...

-Ha guanyat popularitat? La gent el reconeix pel carrer?

-Sí, però ho visc bastant bé perquè com no tinc un personatge especialment protagonista, la gent és molt moderada i no perd el cap, notes que la gent et reconeix i et demana fotografies i autògrafs, però qui ho pateix més son els nanos, desperten passions, sobretot per les nenes de la seva edat. Ara mateix al TNC a la sortida dels actors s'acumulen 70-80 nenes que esperen que surtin els nanos, i és una barbaritat, amb autèntiques persecucions, com els Beatles als anys 60.

-Que pot avançar de la segona temporada de 'Polseres vermelles'?

-No puc explicar coses concretes.

-Almenys diguim si el veurem de cap mèdic de l'hospital?

-L'únic que puc dir és veritat és que hi ha aquest gag que funciona molt bé amb el Lleó, que vaig començar la serie sent MIR i ara sóc metge i vull que em tractin com a tal. Ja no sóc tant el noi dels encàrrecs i sóc més metge, més a prop de la vida i la mort dels nanos.